Sindicalisme

El govern de torn, el de Rajoy, ha comunicat avui les mesures que les institucions polítiques i financeres europees han imposat com a contrapartides al rescat de la banca. Les mesures anunciades posen fi a l’espectacle de mentides de les últimes setmanes, amb les quals el govern pretenia vendre’ns un rescat que no era un rescat i que no exigia noves retallades.

Aquesta és la factura, una més, del rescat bancari conseqüència d’anys d’especulació, una factura que estem pagant la classe treballadora amb aquesta nova destralada als serveis socials, a les prestacions per desocupació, les pensions i als salaris dels empleats públics. Així, s’apugen els impostos indirectes com l’IVA, que graven de forma més injusta a les classes treballadores, que ja suporten el gruix de la pressió fiscal, amb el que veiem el nostre poder adquisitiu reduït dia a dia, més encara quan a la pujada d’impostos se li uneix la congelació salarial pactada per empresaris i CCOO-UGT, quan no se’ns retalla directament el sou a resultes d’una reforma laboral encara més agressiva contra els drets dels treballadors després del tràmit parlamentari, o per les contínues retallades al salari dels empleats públics.

Per contra, es rebaixen les cotitzacions socials dels empresaris, un punt aquest any i un altre punt addicional per a l’any que ve, es mantenen les bonificacions pels contractes més precaris com el d’aprenentatge o emprenedors, i es planteja una amnistia fiscal que dóna cada vegada millors condicions als grans defraudadors, mentre es preparen per posar a la disposició de la patronal els sectors estratègics més rendibles com el ferroviari i l’aeroportuari.

Per seguir atacant els més febles, retallen les prestacions per desocupació, les contributives amb una retallada del 10% a partir del sisè mes de prestació, i les no contributives amb l’eliminació del subsidi del PREPARA i majors requisits per a la percepció de la RAI, tot això quan patim nivells d’atur que no deixen de créixer i que no deixaran de créixer amb mesures que no fan sinó promoure els acomiadaments i la desocupació.

D’igual forma, aprofiten el pacte sobre la reforma del sistema de pensions que va engegar el PSOE amb el suport de CCOO i UGT, per accelerar ara el retard de l’edat de jubilació als 67 anys. Els governs i les institucions europees estan aplicant polítiques que no tenen altre objectiu que fer passar com a inevitables tot un conjunt de mesures inacceptables que suposen un atracament contra els drets i el benestar dels treballadors i treballadores, especialment als països del sud d’Europa, als qui no se’ns presenta altra alternativa que la devaluació dels nostres salaris, els nostres drets i les nostres condicions de vida, en un escenari de privatització i desmuntatge de serveis públics i socials que eren ja molt insuficients.

El mateix dia que s’anunciaven aquestes retallades, arribava la marxa minera a Madrid. La situació social creada per les retallades i els constants atacs del Govern exigeixen l’extensió de lluites com la minera a tots els sectors socials. Tots els treballadors i treballadores, en actiu o aturats, públics o de l’empresa privada, tenim els mateixos motius per lluitar, al carrer i a les empreses, perquè és l’hora d’estendre la solidaritat de classe i la unitat de les lluites.

Des de CNT considerem que no podem seguir esperant. L’única cosa que ens espera, si els treballadors i treballadores no ens mobilitzem de forma massiva i contundent, són noves onades de retallades. És hora de trencar amb un sistema polític i econòmic corrupte que fa aigües, i intervingut de fet per les institucions financeres internacionals.

És el moment de posar-nos en marxa. Organitzacions sindicals combatives i moviments socials hem de trencar la fragmentació de les lluites, acabar amb mobilitzacions simbòliques i estèrils i posar en peu un calendari de mobilitzacions amb capacitat d’enfrontar i revertir aquestes polítiques en favor de la classe treballadora, on la vaga i la paralització de l’activitat econòmica en tots els seus aspectes ha de ser una eina fonamental.

Els qui no ho facin, i mirin cap a un altre costat, estaran traint la lluita de la classe treballadora, perquè no podem seguir esperant.

Cap a la vaga general!!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

La CNT vol expressar la seva més profunda solidaritat amb els miners en lluita pels seus llocs de treball. Recolzem les mobilitzacions al carrer que els treballadors de les conques han estat duent a terme aquestes setmanes i les marxes dels quals conflueixen ara a Madrid. Rebutgem l’intent dels mitjans de comunicació d’esbiaixar, quan no criminalitzar, una vegada més, la mobilització social, mentre s’oculta la situació a les conques mineres, preses per les forces repressives. Rebutgem la detenció dels treballadors en l’exercici del seu dret a lluitar per la seva vida i la de la seva comunitat. Rebutgem l’intent per la classe política de rentar-se la cara posant-se la màscara d’ecologista mentre mantenen una política energètica i econòmica que permet construccions babilòniques al litoral i que cada dia anuncia un nou rescat als bancs i un nou atac als treballadors.

La CNT és la primera a reconèixer que el carbó és una font d’energia ecològicament insostenible, com són les centrals nuclears, la dependència dels combustibles fòssils, el foment del transport motoritzat i de les grans infraestructures, però el discurs ecologista que els ve bé ara no quadra amb les seves polítiques dels últims anys. No tenen cap intenció de deixar de consumir fonts contaminants i no renovables, creant alternatives locals com la solar o eòlica sinó que continuaran important d’altres llocs del món, sumant la brutícia del combustible fòssil amb el transport per fer-lo arribar a les nostres costes, al que cal afegir les situacions d’explotació i inseguretat laboral en què viuen els treballadors on s’extreu.

La CNT aposta per un model econòmic local, autosuficient, sostenible i autogestionat pels propis treballadors, en la qual puguem construir alternatives a un sistema que ens destrueix, i que no ens dóna ja més opció que l’atur massiu i el treball precari, al dictat dels mercats i dels buròcrates de torn.

Per a la CNT les mesures adoptades contra els miners són un atac més contra els treballadors, una més, després de la retallada de les pensions, la reforma laboral, les retallades, els acomiadaments, els EROs, … , per això és hora d’estendre i connectar les lluites. Quan avancem cap als sis milions d’aturats i parades, i enfront d’una retallada de drets sense precedents, la resposta a les conques mineres hauria de contagiar-se a altres sectors i col·lectius, fent de la solidaritat de classe, la vaga, la confrontació al carrer i la mobilització social massiva les nostres eines.

Sols no podem, juntes sí.

Una fraternal abraçada, des de l’anarcosindical.

Ellison Moorehead

Secretaria de Premsa i Comunicació

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova

Quatre mesos no han creat una rebel·lió al Parlament. Ni ho esperàvem. S’ha aprovat la flamant reforma laboral del PP, la que allibera a l’empresari de qualsevol incomoditat a l’hora de desfer-se dels seus treballadors, i de fer amb ells el que consideri. Una reforma laboral que destrueix i no crea. Destrueix qualsevol vestigi d’ocupació digna que ens quedava en aquest país.

Amb el sindicalisme oficial desmantellat (incapaç de forçar cap canvi a la llei en aquest temps) i directament vinculat al problema a través de les seves subvencions que el lliga de mans i li tanca la boca a l’hora d’aixecar la veu, i els treballadors espantats per un atur present o imminent, el govern gairebé no ha tingut ni protestes en el moment d’aprovar, formalment, el seu decret.

Han fet cas omís de la vaga general del 29 de març, seguida massivament i convocada, entre d’altres, per aquest sindicat. Han fet cas omís de les nombroses i multitudinàries protestes al carrer. Han fet cas omís de la veu del poble, de la gent que treballa, dels del carrer, de la tenda, dels estudiants, dels professors, dels bombers, dels miners, dels metges, els treballadors socials, o sigui, han passat de gairebé tots. De tots nosaltres que fem que funcioni aquesta societat, les persones de debò, les que veus el que fan, el que fem.

La nostra veu, la nostra protesta al carrer i sense ambigüitats ha estat ignorada. El PP ha tingut quatre mesos per afegir onze esmenes (onze!) al seu propi decret. Sense el més mínim problema. Totes aprovades. Avui i ara més que mai els treballadors hem d’organitzar-nos, i organitzar-nos fora del sistema cíclic que es retroalimenta, com un partit de bàdminton, amb els de l’oposició (sigui PSOE, siguin CCOO/UGT) i el govern, que cada quatre o vuit anys canvia de costat però mai de pista, embolicats en un partit amb la CEOE de públic a una banda, els rics a una altra, la classe mitjana posant cerveses al bar. La CNT està farta de prendre aquestes canyes d’engany, i surt al carrer.

En dir-los que no, en rebutjar el seu partit, també hem adoptar estratègies i tàctiques fora del seu joc. Sabem que el bloc polític signara sense dubtar-ho el que els posin davant. La CNT no signa. No posa la mà. I no accepta aquest atac feroç als drets adquirits després de tants anys de lluita.

Són les nostres vides les que estan en joc, no un partit en un palau, i estem disposats a lluitar per elles. Als carrers i als llocs de treball, la CNT rebutja aquesta reforma laboral i ens farem sentir.

Ellison Moorehead

Secretaria de Premsa i Comunicació

Secretariat Permanent del Comitè Confederal CNT-AIT

prensa@cnt.es / 618 450 411

C/Historiador Domínguez Ortíz, 7 local. Còrdova

El rescat de fins a 100.000 milions d’euros sol·licitat pel govern espanyol a les institucions europees, el pagarem, una vegada més i si no fem res per evitar-ho, els treballadors i treballadores.

Malgrat els repetits enganys i mentides del govern tractant de minimitzar el rescat i ocultar les seves conseqüències, ens trobem davant un nou intent de socialitzar les pèrdues provocades per anys de rampinya bancària i especulació financera i immobiliària, mentre els beneficis se segueixen acumulant en lloc segur en mans privades.

Les condicions dels “homes de negre” suposaran que els treballadors i treballadores paguem la factura de la fallida bancària, mentre s’afirma que no hi ha fons per als serveis públics, les prestacions, les pensions, l’educació, la sanitat, etc. Les noves agressions que es preparen estan ja sobre la taula: pujada de l’IVA, nous retards en l’edat de jubilació, enduriment de les condicions per cobrar el subsidi i les prestacions per desocupació, més retallades de drets laborals i de serveis públics (sanitat i educació) que continuen i endureixen la política que han vingut impulsant els últims governs del PSOE i el PP.

El “préstec” posa igualment de manifest la farsa d’una classe política, que des d’un o altre color que es limita, sense cap poder real de decisió, a executar les ordres de les institucions financeres europees i internacionals, per les quals el benestar i els drets de la classe treballadora ni figuren entre les seves prioritats.

Davant això, la CNT ve defensant que l’autoorganització social és l’única via que ens queda davant l’agressió permanent als nostres drets. La CNT creu que la vaga general del 29 de març marca el camí a seguir. Necessitem reforçar les lluites que ja s’estan impulsant des de diferents àmbits, que han de confluir en mobilitzacions contundents amb capacitat i que és necessari seguir reforçant la confluència entre les organitzacions sindicals i els moviments socials disposats a anar més enllà de la política de pacte social i desmobilització impulsada per CCOO i UGT.

Davant la passivitat d’aquestes organitzacions, CNT aposta per la lluita, per no cessar en la mobilització durant l’estiu de 2012, alhora que s’engega un procés conjunt, entre totes aquelles organitzacions sindicals i moviments socials que des de diferents territoris, sectors, i perspectives estiguin disposats a construir per a aquesta tardor una mobilització social generalitzada amb capacitat real de fer front i revertir les polítiques antisocials de retallada de drets, avançant cap a un canvi radical de model social i econòmic.

Confederació Nacional del Treball