Crònica de la presentació «Warcelona, una història de violència».

Unes 40 persones van assistir ahir a la presentació de «Warcelona, una història de violència» a Olot amb Jordi Borràs Abelló i Jordi Panyella de Pol-len edicions. L’autor va fer un repas del seu treball com a fotoperiodista en els esdeveniments que han marcat els darrers anys al carrer, des de les trobades del Banc Mundial, passant per les celebracions esportives o les jornades de vaga general dels últims anys a Barcelona. Tot això farcit d’anècdotes curioses, interessants i d’altres esgarrifoses.

També hi va haver un llarg torn de preguntes i de debat per part dels/les assistents a l’acte que ens vam mostrar molt participatius.

Moltes gràcies a totes les que vau venir, a l’autor i l’editor. Seguim amb el #NovNegreiroigOlot, el proper dissabte 16 de novembre debat «La pedagogia llibertària» amb membres del Centre de Recursos Pedagògics Josefa Martin Luengo a les 18h al local de CNT Olot.

DSC04153

Novembre Roig i Negre

Aquest dissabte comença el «Novembre roig i negre» a la CNT d’Olot, amb la presentació del llibre «Warcelona. Una història de violència» amb el seu autor Jordi Borràs Abelló i els següents caps de setmana també els tenim ocupats. Consulteu el cartell amb tots els actes i horaris. Important! Presentació de l’Assemblea Llibertària de la Garrotxa el dia 23. Als que en volgueu formar part, us hi esperem!

xxxxxxxx

Pel ressorgiment de la consciència de classe

Els sindicats de la CNT tenim el compromís de fer front als greus i continus atacs del sistema capitalista. És la nostra obligació com a eines de lluita dels treballadors unir forces per posar fre i lluitar contra la pèrdua de drets laborals i socials, i respondre a l’empitjorament de les condicions de vida de la classe obrera.

Aquí i ara, expressem de forma clara els nostres plantejaments:

En relació a les institucions antiobreres

Manifestem que ni la classe política ni els seus partits solucionaran els problemes dels treballadors, ja que només són titelles corruptes al servei de la banca i les grans empreses. Els treballadors hem de tornar a lluitar, com hem fet sempre que hem pretès aconseguir respecte, millores de vida i drets per a la nostra classe social. El camí és la lluita (sectorial, social, als barris, als pobles…). Cal engegar una de les nostres millors eines de resposta, la vaga general real, i no repetir escenificacions de cara a la galeria per cobrir l’expedient.

Ens oposem a totes les directrius econòmiques, polítiques i socials emanades del FMI, la Troica i la Unió Europea, que fan pagar als treballadors les conseqüències de la crisi que el sistema econòmic i financer han provocat. Els governs i parlaments nacionals s’escuden en les altes institucions internacionals per imposar tot tipus de mesures antiobreres i repressives, eludint així la seva responsabilitat directa. Les seves «solucions» s’apliquen a costa de la nostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostres fills a un futur incert, negre i injust, mentre asseguren el de les elits polítiques i financeres. Estan robant la riquesa que generem els treballadors en el present i la seva avarícia és de tal magnitud que han endeutat i condemnen a les generacions futures a condicions de vida contra les quals hem de rebel·lar-nos.

Rebutgem les estructures militars al servei del capital i els estats, que enfronten i divideixen als pobles per mantenir el control sobre la matèria primera i els recursos energètics, en les seves guerres per l’hegemonia econòmica, sense importar-los gens ni mica la barbàrie i el dolor que provoquen.

Denunciem els privilegis econòmics, fiscals, laborals o d’estament social de l’Església Catòlica i la resta de confessions, la classe política, la monarquia i els militars.

En relació a l’organització dels treballadors per a la lluita

Expressem el nostre respecte i reconeixement als treballadors afiliats a CCOO i UGT que encara conserven la seva consciència de classe; és a dir, a les seves bases. Però malgrat ser aquest un manifest que crida als treballadors a fer front comú en la lluita, no per això deixarem de dir alt i clar que mostrem el nostre rebuig i repulsa als pactes que, a esquena dels treballadors i els seus interessos, signen i negocien les cúpules dirigents de CCOO i UGT. També condemnem les seves pràctiques traïdores i desmobilitzadores, que pretenen controlar o acabar amb altres lluites socials i sindicals legítimes i autònomes.

Denunciem la trajectòria de CCOO i UGT, que demostra sense cap gènere de dubtes que actuen com a instruments del sistema, moguts pels seus propis interessos: subvencions, favoritisme, clientelisme… i una infinitat d’actuacions que no tenen res a veure amb la defensa dels drets dels treballadors. S’han convertit fa temps en còmplices necessaris i gestors del sistema a l’hora de controlar, vendre i utilitzar a la classe obrera, atorgant-se la seva representació, legitimats pels governs i la patronal com a interlocutors «legals i democràtics» per permetre al capital espoliar al poble i desmantellar les conquestes obreres que tant els va costar aconseguir als treballadors que ens van precedir.

Per tant, fem una crida a tots els treballadors que conformen aquestes organitzacions a que les abandonin i no segueixin ni sostenint ni recolzant als qui de forma constant traeixen no solament a les seves bases sinó a tota la seva classe. Els demanem que no es retirin de la lluita, sinó que, com a persones lliures i conscients, s’autoorganitzin o s’integrin en altres organitzacions obreres.

La història recent, des dels Pactes de la Moncloa, ens demostra que la participació en el model sindical oficial basat en la delegació del poder i la responsabilitat dels treballadors en representants a través d’eleccions sindicals només afebleix a la classe obrera. Els camins preestablerts del sistema de representació unitària en els comitès d’empresa es converteixen en una escenificació controlada que impossibilita l’acció sindical, que només pot ser real si parteix dels propis treballadors.

La CNT afirma que només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propis treballadors. Només un sindicalisme de classe sense ingerències polítiques ni corporativismes pot proporcionar una unitat d’acció i una resposta global amb capacitat transformadora.

Suport a les lluites socials, des del respecte i el reconeixement als qui les protagonitzen

Des de CNT fem una crida a totes les persones de classe treballadora, en actiu, aturats, precaris, jubilats, immigrants, estudiants, desnonats, etc, en definitiva, a totes les persones que patim les injustes conseqüències del capitalisme, a enfrontar-se a aquells que ens oprimeixen.

És necessari que tots fem un esforç de solidaritat sumant-nos als actes de protesta que se succeiran en tot l’estat durant els propers mesos en defensa de l’educació, la sanitat, les pensions, el dret a l’avortament, i en definitiva de la nostra llibertat i les nostres condicions de vida. Parem l’espoli dels nostres drets i acabem amb els seus privilegis.

En la lluita és on hem de trobar-nos tots per respondre com a classe obrera als greus atacs del capitalisme. És el moment de confluir als carrers per entre tots enfortir les lluites i així d’una vegada per sempre fer-los veure al Capital i a l’Estat que no els serà senzill seguir arrabassant-nos drets socials i laborals.

Pel ressorgir de la consciència de classe

Els sindicats de la CNT ens oposem i denunciem totes les mesures injustes que aquest sistema social ens imposa, però som conscients que, a dia d’avui, com a organització no podem fer-hi front sols i sense suports. Les nostres causes de lluita són les de la nostra classe social. Només la classe treballadora unida podrà defensar i conservar tot allò que ens és necessari i comú. La guerra de classes mai ha desaparegut: hem de defensar-nos i passar al contraatac. Les persones que conformem la CNT estem disposades i en lluita, però necessitem dels nostres germans i germanes de classe que feu un pas al capdavant i que la vostra responsabilitat individual es converteixi en confrontació col·lectiva.

Que s’alci la protesta i s’estengui la revolta!

IMG_0220

Més Cinema a la fresca. Dissabte 31 d’agost «Caballos Salvajes»

Aquest proper dissabte 31 d’agost continuem amb el Cinema a la Fresca d’aquest estiu. A partir de les 20 h. el pica-pica i a les 21 h. començarà la projecció.

En aquesta ocasió podrem veure la pel·lícula «Caballos Salvajes» dirigida per Marcelo Piñeyro i protagonitzada entre d’altres per Héctor Alterio, Leonardo Sbaraglia i Federico Luppi. Pel·lícula argentina del 1995 amb una Menció especial del Jurat del Festival de cinema independent de Sundance.

«Caballos Salvajes» és un film surrealista i commovedor. El personatge d’Alterio és un home que creu que la seva vida no ha tingut sentit i per donar-n’hi decideix lluitar contra la finançera els diners que li van robar per invertir-los en la seva pròpia llibertat, en alguna cosa digna. Deixa un missatge clar i contundent, un cant a la llibertat, al risc d’escollir i així ser lliures.

No us la perdeu!

caballos

Cicle de Cinema Documental a la fresca

 

Cinema Documental a la fresca:

18 juliol a les 21:30 hores.

4F: ni oblit ni perdó.
Amb la presència de Rodrigo Lanza (5 anys empresonat pel cas) i la seva mare Mariana Huidobro.

SINOPSIS: Degut a la seva extensió i amplitud de detalls, us emplacem a visitar http://documental4f.cc/

25 de juliol a les 21:30 hores.

Gasland.
Amb la presència de membres de la plataforma antifraking Riudaura Junts

SINOPSIS: Un dia, el director de cinema nord-americà Josh Fox va rebre una carta en la qual una companyia energètica li oferia arrendar part d’un terreny de la seva propietat en el qual es trobava un important jaciment de gas natural, que la companyia en qüestió volia perforar i explotar. Insegur sobre la decisió que havia de prendre, Fox va iniciar un viatge a través de 24 estats d’Estats Units per esbrinar les conseqüències de l’explotació de gas natural. Des de Pennsylvania fins a Utah, d’un extrem a l’altre d’Estats Units, Fox va anar descobrint que en aquelles zones en les quals el gas natural és explotat els habitants no podien encendre un encenedor prop de l’aixeta sense que a l’aigua corrent s’hi prengués foc a causa de la contaminació per gas. D’aquest viatge va néixer GasLand.

TRAILER:


A partir de 2/4 de 9 tapes i beguda a totes les projeccions.


Tots els actes es durant a terme a la Plaça Cinema Colon d’Olot (davant del local de la CNT).

Organitza: CNT Olot

Cursets a la CNT d’Olot

Autogestionant les nostres vides: Curset d’Acció Sindical i Normativa Orgànica al local de la CNT d’Olot ahir dissabte dia 22 de juny.
Ara ja en som uns quants més que tenim clar quines eines i passos calen per continuar la lluita als centres de treball de la manera més efectiva.

image

14 enes Jornades Culturals Llibertàries

petit cartell def

En el marc de les 14enes Jornades Culturals Llibertàries, organitzades conjuntament entre CNT La Bisbal, CNT Figueres, CNT Perpinyà, CNT Olot i l’Ateneu Llibertari Paquita de La Bisbal el proper dissabte 1 de juny tindran lloc els actes a Olot.

A les 14 hores, davant el local de CNT Olot a la Plaça Cinema Colon hi haurà un dinar popular.

A les 17 hores, projectarem el documental “Ruedo Ibérico, radicalmente libre” amb presentació i posterior debat amb l’autor del documental Francesc Rios.

Ruedo Ibérico, radicalmente libre és un documental de Francesc Ríos i Mariona Roca, que tracta sobre l’editorial Ruedo Ibérico, i que compta amb l’assessoria històrica d’Arantza Sarría i amb la col·laboració de Marianne Brull, una de les seves editores.

Edicions Ruedo Ibérico va néixer a París el 1961 per la iniciativa d’un grup d’exiliats amb la finalitat de pal·liar el dèficit de publicacions històriques, polítiques i de pensament que patia el país a causa de la censura franquista. La idea era editar a París i introduir els llibres clandestinament a Espanya. José Martínez Guerricabeitia va ser l’editor, director i principal animador del projecte que va arribar a editar 150 llibres entre 1966 i 1977.

Els llibres editats per Ruedo Ibérico entraven a Espanya amagats a través de la frontera i de les formes més originals (carregats en burros a través de la frontera, subornant als censors, en les màquines de tren pel País Basc, i fins i tot els exemplars perquè no fossin trobats s’amagaven dins els rusc d’ovelles d’un llibreter). És una paradoxa que en ple maig del 68 a França, els espanyols estiguessin en plena dictadura.

A la publicació hi van col·laborar els millors artistes, poetes i pensadors del moment amb figures tan destacables com Antonio Saura, Tàpies, Arroyo, Manel Castells, Espriu o Goytisolo. De fet, segons els propis protagonistes per la revista va passar tothom: «La única ideologia en aquella redacció era la llibertat d’opinió».

Crònica dels actes de l’1 de Maig a Olot

Des de la CNT d’Olot considerem que aquest 1 de Maig s’ha donat un pas important en la recuperació dels actes de la classe treballadora a Olot i comarca i considerem la resposta de la gent com un èxit de participació que tindrà continuïtat en els propers anys.

Des de bon matí ens hem anat concentrant a la Plaça Cinema Colon per iniciar els preparatius i tots els actes que s’han dut a terme.

Abans de dinar ha tingut lloc el recital poètic musicat d’en Lluís i en Marc on han fet un repas de poesies de Vicent Andrés Estellés o Joan Salvat Papasseit entre d’altres.

Tot seguit una companya del sindicat ha llegit el manifest de CNT per aquest maig de 2013 i dues companyes han fet el mateix amb el manifest de la CUP i Arran.

Un centenar de persones hem pogut gaudir del dinar i de la sobretaula amb la música de Manelic fins al vespre en què hem donat per finalitzat l’acte.

Al llarg del dia ha passat pels actes un nombrós públic que esperem retrobar l’any vinent.

Des de la CNT d’Olot volem agrair públicament el suport i col·laboració de la CUP i Arran Garrotxa així com també el de nombroses persones a títol individual que han contribuït a que l’1 de Maig hagi estat un èxit que ens esperona a continuar lluitant, dia a dia i sense descans per fer front a les retallades salvatges que patim com a classe treballadora i al desmantellament de la sanitat i l’educació públics i dels drets que hem arrabassat a l’estat i la patronal després d’anys de lluita, patiment, presó i mort i que ens estem deixant perdre en poc temps i amb massa facilitat.

Per un 1 de Maig combatiu, la lluita continua!