Síndrome d’Estocolm

Jo ja ho vaig veient venir des de fa temps. Al meu lloc de treball, quan una persona fa massa temps que està formant part del comitè d’empresa acaba desenvolupant quelcom semblant al “síndrome d’Estocolm”. S’acaba identificant massa amb el gerent de l’empresa, i acaba comprenent els seus “gran$ probleme$”.

Perquè la situació que he viscut últimament al meu lloc de treball va ser realment de la “Twilight Zone” (o com s’escrigui).

Total, que en una assemblea (miracle, en portem 2 en 4 anys!), el “representant” dels treballadors va i ens informa que aquest any ens haurem de tornar a estrenyer el cinturó (un altre cop), ja que l’empresa no ha pogut apujar els preus del producte final tan com hauria volgut a causa d’una sèrie de motius, que costen una mica de creure, i que no venen al cas (total, no hi haurà un augment salarial fora del IPC i l’acord de conveni provincial).

Desprès fa un repàs de la facturació de l’empresa i ens comunica que l’empresa (segons el gerent) va bé. Com els últims 5 o 6 anys com a mínim. En tinc constància per gent que es relaciona amb les “altes esferes” i que els hi veig també els mateixos símptomes del síndrome que ens ocupa.

Les dades eren uns 14 milions d’euros de facturació i de cara a l’any que ve es preveu arribar als 14,5/15 milions d’euros de facturació….

FACTURANT” LA MEVA HIPÒTESIS (absurda és clar….):

Diguem que tot i anar bé l’empresa ,els beneficis nets han sigut “justets” , d’un 10% per exemple (fos tan “justeta” la puja del meu sou aquest any!).

Això seria més o menys uns 1.400.000 euros nets (232 milions i pico de pessetes d’abans).

Evidentment estic segur que els beneficis són superiors al 10% .Però, entre 100 treballadors (arrodonint els nombre) que som a l’empresa, si ens apugés el salari uns 30 euros al mes, que per alguns seran “quatre duros”, però a mi ja m’anirien bé (ja que el meu sou net no arriba ni a 1000 euros), li suposarien a l’empresa una despesa de 36.000 euros anuals (6 milions de les antigues pessetes).

Resumint:

Si l’empresa te uns beneficis de 232 milions i pico de pessetes li quedarien desprès del “detall” dels 30 euros mensuals a tots els treballadors 226 milions… no en fa prou la gerència per “anar tirant”? (ei! i no li hem posat el diner negre… un 10 % del benefici net? 144.000 euros més o menys? segur que em quedo curt).

Això si, per part dels “representants” dels treballadors ni els hi passa pel cap dir-li quatre coses a la gerència de l’empresa. Que ja té masses problemes per arribar a final de mes!

Ah! I la majoria dels “currantes” anar callant, es clar, no molestéssim pas a ningú per reclamar una mica de repartiment dels beneficis que generem entre tots! Al final ja només em falta sentir allò tan popular a la nostra comarca de que “ENCARA GRÀCIES QUE ET DONEN FEINA” !

Si és que l’empresa la puja tot solet el nostre estimat gerent! Tenim el que ens mereixem i punt!

Article escrit per El que sempre es queixa de l’empresa”