Vaig assistir aquesta setmana a una reunió dels “negociadors” dels nostres drets laborals al sector de la fusta.

És realment molt trist assistir a una reunió , que penses hauria de servir per intentar arribar a un punt d’acord per millorar la nostra situació laboral, i poder comprobar que la única cosa que els interessava realment , és vendre’ns fum (1) i intentar afiliar-nos (2) per formar un altre comitè a l’empresa que segurament és la més nombrosa en treballadors al sector de la fusta a la província de Girona (money!money! per als amics de la representativitat sindical).

(1) -Vendrens fum perquè, l’unica cosa que van comentar sobre la situació de les “negociacions” del futur conveni, és que segurament de cara l’any que ve cobraríem un 6 o 7 per cent més!!

Però, es deuen pensar que els treballadors som imbècils.

Ens deien:

-Un 4,1% per la puja de l’IPC del 2007 .

O sigui, que no és una puja, sino més aviat una “no perdua” de poder adquisitiu.

– Un tan per cent (no recordo la xifra exacte) dels endarreriments respecte la diferència de l’IPC real i el previst del 2007 (paga única al mes de febrer).

Senyors! un respecte que això no és una puja pel 2008, sinó que són endarreriments, que se’ns deu ja des de l’any passat!! joder!

– un 1,3% que s’està “negociant” de puja sobre l’IPC del 2007.(encara no s’ha firmat el conveni a Girona).

Donant per vàlid el 1,3%, seria l’únic guany real d’aquest famós 6 o 7 per cent que ens comentaven per vendre’ns la moto.

Però té un parell de petits problemes:

L’IPC que s’utilitza pels càlculs, és el global de l’Estat espanyol, que acostuma a ser mig punt més baix que el de catalunya (que és el que ens afecta realment a girona), i que per sistema sempre és més alt.

Resumint, que aquest 1,3% es quedaria (siguent generosos) en un 0,8% de puja pel 2008!!!!!! (aplausos y obaciones del público asistente).

Però com sempre, quan el públic aplaudeix a “saco”, hi ha sorpresa final. I aquest tant per cent, i això ha de quedar clar, ÉS BRUT!!!!

O sigui, ESTIC FORRAT de cara a l’any que ve.

(2) -Intentar de que ens afiliem i montem un comitè d’empresa:

Realment amb l’experiència que en tinc de l’últim, seria millor que no.

Els de CC.OO. saben perfectament , que l’últim comitè d’empresa, no convocava assamblees per decidir coses “poc importants”. ex: el canvi d’horari partit a horari seguit de 8 hores.

Simplement passaven amb una llista a la mà, sense haver-ne parlat abans i havies de dir “si” o “no”, que això ja era “democràtic” i no feia falta parlar-ne entre tots… (no fos cas que algú tingués alguna cosa a dir). Sempre he pensat que 4 ulls hi veuen més que 2, però es veu que estic equivocat…

-La part del comitè d’empresa format per UGT, simplement (i això ho sabiem tots) es va formar per intentar acabar la paciència a l’empresa , i aprofitant-se dels privilegis que et dóna el càrrec (ser l’últim que poden fer fora de l’empresa) , denunciar i crear problemes dins l’empresa, sense preguntar res a la resta de treballadors, de manera que al final els hi diguessin: “mira, aqui tens això $$$ i fot el camp” (els faltaven pocs anys per juvilar-se).

Un ho va aconseguir, però el segon “representant” dels treballadors, ho va tenir més difícil, ja que l’empresari es va empescar una manera de poder-lo fer fora. Més o menys era un xantatge, del tipus “o firmeu una llista per convocar una votació per fer fora a “fulanito de tal” del comitè, o us trec les hores extres que necessiteu fer”. En aquesta llista (presentada pels representants de CC.OO.), s’hi necessitaven el 33% de les firmes dels treballadors, un cop aconseguit això hi havia una votació i si era de més del 50% es feia fora al de l’UGT i evidentment se’l podria acomiadar.

Evidentment el de l’UGT era un “mangui”, però jo , no firmo acomiadaments, per molt mangui que sigui el personatge, i molt menys cedeixo a xantatges de la patronal.

El problema , és que els nostres “representants” de CC.OO. no van voler veure que aquesta llista no només senyalava al “mangui”, sinó que també senyalava en la direcció dels que no voliem fer el joc a la patronal. Un aplauso! clap!

Això si, hi va haver una assamblea.No. Dos!

Per decidir què feiem després de l’amenaça patronal (tema hores i una vida insoportable dins l’empresa) es van convocar un parell d’assamblees (una a les 6 de la tarda i l’altra a les 7). A la primera, els assistents van obligar que el “mangui” d’UGT, retirés les denuncies a l’empresa fetes sense la nostra aprovació.Arribats a aquest acord i demanant que a partir de llavors es fessin assamblees de manera més habitual, l’assamblea es va acabar .

Llavors va venir la SEGONA assamblea, on per art de màgia va aparèixer la proposta de la recollida de firmes, i es van passar tot l’acord de la primera assamblea pel forro. Evidentment , els que van assistir i organitzar les DOS assamblees eren els de CC.OO. (un prodigi de l’organització feta art i el saber dins el camp del sindicalisme).

COM ES POT SER TAN GAMARÚS PER ORGANITZAR DUES ASSAMBLEES!!! I COM ES POT ANAR DE TAN MALA FE, PER TAL DE QUE ES FACI EL QUÈ A TU ET CONVÈ!!

Total, que el meu nom està entre els 14 que no vam firmar… Ja em puc anar oblidant de cap millora salarial… GRÀCIES COMITÈ D’EMPRESA.

I tornant al principi i per acabar:

SENYORS DE CC.OO, REALMENT ES PENSEN QUE JO VULL FORMAR PART D’UN COMITÈ D’EMPRESA , TAL COM EM VAREU DEMANAR, DESPRÉS D’AIXÒ???!!!!

EL QUÈ ESTÀ CLAR, ÉS QUE UN COMITÈ D’EMPRESA TÉ L’ASSAMBLEA COM A ÒRGAN CONSULTIU I NO COM A ÒRGAN DE DECISIÓ .

SENYORS,SENYORES I MEMBRES DEL JURAT:

EM CAGO EN ELS COMITÈS D’EMPRESA!

VISCA L’ASSEMBLEA!

Per Charles Bronson (púgil de les assamblees).