El passat dijous 22 de novembre, el grup municipal d’Alternativa per La Garrotxa va presentar una moció al ple de l’Ajuntament per declarar Olot municipi lliure de transgènics. La moció va comptar amb el suport suficient i va ser aprovada. Aquest és un extracte del text presentat:
Moció
A Catalunya hi ha ja més de 19.000 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic. L’any 2006 el blat de moro transgènic representa el 55% de la producció total de blat de moro. L’any 2003 era només un 13%. A tot Europa se’n conreen, en petites explotacions, no més enllà de 7.000 hectàrees. Catalunya és, després d’Aragó, la comunitat autònoma amb més hectàrees de transgènics a Europa (un 40% de la producció total). Segons estimacions de Greenpeace, enguany se sembraran a Espanya entre 65.000 i 70.000 hectàrees de blat de moro modificat genèticament; aquesta xifra significa el 20 % del blat de moro conreuat a Espanya i la xifra més alta mai sembrada durant els últims deu anys. D’aquestes hectàries, 20.000 són a Catalunya, la qual cosa significa el 50 % de tot el blat de moro sembrat.
A Catalunya ja no hi ha ni un sol cultiu de blat de moro ecològic ja que tots han quedat contaminats pels cultius de blat de moro transgènic.
Els transgènics s’han autoritzat “de facto” sense que els experiments sobre la seva innocuïtat o sobre la seva perillositat hagin estat acabats. S’imposa, doncs, aplicar el principi de precaució.
La proliferació dels conreus transgènics per a ús comercial té tres importants impactes. El primer, sobre el consumidor, ja que no disposa d’informació real sobre el que menja. El segon, sobre el medi ambient i l’agricultura, ja que el blat de moro transgènic ha contaminat el blat de moro convencional i ecològic, causant un fort impacte sobre la biodiversitat i posant en risc les varietats de blat de moro autòcton. I el tercer, els transgènics tenen un fort impacte econòmic, perquè beneficien les grans multinacionals que els desenvolupen i els comercialitzen, la qual cosa té greus conseqüències sobre els pagesos, que perden el control sobre les seves collites i els imposa un model agrícola basat en el monocultiu, tal i com s’ha demostrat en els pagesos de l’hemisferi sud.
Espanya pot ser l’únic país de la UE en què es permeti el conreu de varietats transgèniques per a ús comercial, quan a nombroses regions d’Europa s’han declarat lliures de transgènics i alguns governs han aprovat mesures legislatives que dificulten el conreu dels transgènics.
Per tot això, invocant el principi de precaució que ha de guiar les decisions polítiques.
Perquè l’extensió dels cultius transgènics no respon a una necessitat socialment compartida. El conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la majoria de la població de l’Estat s’oposa als aliments transgènics. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, només el 34% de la població està a favor de l’ús de la biotecnologia en els aliments.
Perquè l’ agroecologia és una estratègia productiva i una forma de vida clau per afrontar la crisi agrària i rural i a l’hora per garantir la seguretat alimentària
Perquè el cultiu de varietats modificades genèticament són un pas irreversible cap a la privatització de la vida i la dependència de la pagesia respecte de les multinacionals del sector, i els casos de contaminació creuada han demostrat que la coexistència no és possible.
proposem l’adopció del següents ,
ACORDS
1. Declarar el municipi d’Olot “zona lliure de transgènics”, la qual cosa suposa que no s’hi podrà cultivar cap tipus de llavor modificada genèticament.
2. Demanar al Govern de la Generalitat que declari Catalunya zona lliure de transgènics.
3. Demanar al Govern de l’Estat Espanyol i al de la Generalitat de Catalunya que s’aturi la legislació reguladora de la coexistència entre cultius transgènics i les altres formes de producció agrària.
