Treballador: L’Estat no et necessita
Els Pressupostos Generals per 2013 que van ser aprovats a finals de desembre passat, constaten amb tota claredat que l’Estat ja no necessita als treballadors, ni als presents, ni als futurs.
Per fer front a una pujada de més d’un 33% de la partida destinada a pagar els interessos del deute, el govern no ha dubtat a practicar profundes retallades pressupostàries en sanitat, educació, prestacions per desocupació o serveis socials, a més de la congelació de les pensions, que configuren un ombrívol panorama per a aquells que no podem -ni volem, ni estem disposats- a pagar-nos una assegurança mèdica privada, una educació privada o un pla de pensions.
Una bona part dels gairebé sis milions d’aturats d’aquest país no tornarà a trobar treball assalariat en anys. I si no tornen a treballar, perquè són mà d’obra sobrant, per què ha de gastar l’Estat diners per mantenir a aquests treballadors sans? Si emmalalteixen, poden substituir-se sense cap cost, i probablement, per altres més barats. Els nens que ara van a escola pública, segons els càlculs del govern, tampoc aconseguiran en el futur un treball qualificat ja que estan destinats a ser aquesta mà d’obra barata i intercanviable. Per què llavors gastar diners en la seva educació? L’única cosa que necessiten saber aquests nens és obeir i sotmetre’s al poder establert. Per què pagar prestacions per desocupació si els aturats no es veuen als carrers, si no s’organitzen, si no són un problema social? I el mateix cal dir de les pensions i de moltes altres prestacions que minven o desapareixen en cada reforma i en cada llei de pressupostos.
Tots aquests diners, en comptes de redistribuir-se en la societat, estan sent utilitzats per rescatar als bancs i pagar els interessos del deute als inversors nacionals i estrangers. És a dir, per fer més rics als rics. I la funció que compleixen tots aquests serveis públics que es desmantellen, es lliura també al sector privat: només tindran accés a la sanitat, l’educació o les pensions aquelles que puguin pagar-ho. Tot això ens aboca a un sistema dissenyat perquè la lluita social no sigui dels de baix contra els de dalt, sinó dels de baix contra els seus iguals; per aconseguir un lloc de treball, per aconseguir alguns diners per sobreviure o simplement per accedir a la beneficència en la qual es convertiran els serveis públics.
Davant aquesta situació, ara ens toca a nosaltres, als treballadors, demostrar que podem fer una cosa diferent; que podem forçar que s’inverteixi aquest robatori de drets del que som víctimes. Ens toca demostrar que podem posar les bases d’una societat diferent, d’una economia i uns drets diferents. Per a això, tots els que som material sobrant de l’estat neoliberal hem d’unir-nos i organitzar-nos. I hem d’estar al carrer, no defensant interessos parcials o corporatius, sinó defensant-nos com a poble enfront d’uns poders polítics i econòmics que són literalment criminals. Enfront del ‘salvi’s qui pugui’ al que ens condemna l’Estat, només ens queda la solidaritat com a resposta. I aquest és el nostre autèntic repte: ser capaços de promoure la solidaritat i el suport mutu en una societat que encara pensa en clau individualista.
La repressió serà la tònica en qualsevol dels intents que es facin en aquest sentit. Ja ho saben bastants companys de l’organització, perseguits, maltractats i acusats sense fonament per la policia. Qualsevol conat de lluita social serà durament castigat per les forces “de l’ordre” i hem de preparar-nos per fer-los front.
El paper de la CNT en aquest escenari no pot ser un altre que llançar-nos a la lluita en tots els camps que puguem abastar; promoure l’organització social en barris, pobles, fàbriques i camps. Mostrar a la societat que la solidaritat existeix i que es pot sentir, palpar i contagiar. Seguir traslladant el nostre discurs a la pràctica, com fem en el dia a dia dels nostres sindicats.
Si algun dia som capaços de fer-li saber a l’Estat que som nosaltres els qui no el necessitem, llavors, res tornarà a ser igual.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CNT
Periódico cnt nº 396 – Enero 2013.pdf
Índex en aquest número:
Portada | Sanitat: Juguen amb vides
Sindical pàg 3 | Vaga indefinida a IMESAPI
Economia pàg 10 | Rescatats o devorats?
Actualitat pàg 14 | Balanç de la repressió després del 14N
Global pàg 18 | Coordinació global en el 90 aniversari de l’AIT
Memòria i Història pàg 20 | Història de l’anarquisme a Xile
Cultura quadern central | Entrevista a l’historiador Francisco Espinosa
Opinió pàg 25 | A debat: representativitat i poder
Contraportada | 80 aniversari del periòdic // Els successos de “Casas Viejas”