Dues vagues sacsegen aquests dies Astúries, vagues a la mineria i el transport.
Al primer sector se li redueixen les ajudes governamentals en més d’un 60% amb la qual cosa les mines deixen de ser viables econòmicament, fet que significa la fi de la mineria a Astúries, que no és només la desocupació per als miners sinó la misèria per a comarques senceres.
Al segon, la patronal pretén congelar-los el sou durant 4 anys, eliminar l’antiguitat, el plus de nocturnitat, l’obligació de fer indefinit al treballador després del tercer any de treball i pretén la creació del contracte de conductor novell (18 mesos a prova, acomiadament lliure i sou 8 € al dia inferior). Tot això amb l’excusa de tenir el millor conveni de transports de tot l’estat espanyol, la mateixa argumentació que mesos enrere esgrimia la patronal del metall; una vegada més l’excusa de la crisi per retallar drets.
Davant aquesta situació resulta lloable l’actitud de 12.000 treballadors (4.000 de la mineria i 8.000 del transport) i les seves famílies, que vencent la por que dia a dia ens inculquen des dels mitjans de comunicació, han decidit plantejar un conflicte directe, sincer i lluny de les pantomimes habituals: davant l’intent de destruir els seus treballs i les seves condicions de vida, vaga indefinida.
Per això vagi tota la nostra solidaritat envers els treballadors en lluita, especialment cap els miners, els primers a mostrar-nos el camí de la lluita i la dignitat, com ja van fer el 1934, 1936-37 i 1962.
Però davant aquesta situació no volem deixar passar l’oportunitat d’advertir a tots aquests treballadors (i a tots els que ho llegeixin) que la seva situació és doblement preocupant: d’una banda es troben davant uns durs conflictes de difícil solució (novament la mineria) i amb uns enemics que no cediran en la seva obstinació.
Per un altre, que és per això que han d’estar units en aquest moment i no permetre que les burocràcies sindicals es lucrin de la seva soferta lluita i s’aprofitin d’ella per arrencar unes engrunes a la taula de negociació. Engrunes que precaritzaran les seves condicions laborals i contribuiran a esgotar les explotacions mineres, deixant venut el conflicte i amb la sensació de que una conducta exemplar amb prou feines serveix d’alguna cosa.
Volem fer-los també una crida al suport mutu, demanant-los que coordinin les seves lluites en pro de la unitat i d’una resolució del conflicte favorable en tots dos sectors.
Així mateix cridem a tots els treballadors a recolzar les seves lluites per ser lluites justes i dignes. De la mateixa manera sol·licitem a miners i transportistes que en un futur tinguin en compte aquests suports i se solidaritzin amb altres sectors en problemes.
Solidaritat amb els treballadors en vaga!
Amunt els que lluiten!
CNT-Gijón
