1. Una mica d’història
Les assemblees d’aturats han estat una de les respostes del moviment obrer a l’atur massiu, fonamentalment en els moments de crisi econòmica, reconversió industrial i destrucció massiva d’ocupació, quan l’atur s’ha convertit en el principal problema de la classe treballadora, i s’ha convertit en un element de divisió de classe i de debilitament del moviment obrer.
En l’estat espanyol, van sorgir amb força en els anys 80, davant els efectes de la crisi econòmica i la reconversió industrial, especialment en zones com el Marge Esquerra a Bizkaia, i en altres zones industrials. I també en zones rurals d’Andalusia, amb un alt percentatge de població jornalera, i un atur massiu.
També en altres països com Argentina, el moviment de desocupats i piqueter va sorgir com a resposta a l’atur massiu entre altres efectes de la crisi de 2001, i guarda algunes semblances amb les pràctiques de les assemblees d’aturats.
De nou aquí, des de finals dels 90, amb el boom immobiliari i la bombolla especulativa, es va engegar un cicle econòmic marcat per una forta generació d’ocupació, especialment en sectors com la construcció i altres sectors, intensius en mà d’obra. Creació d’ocupació marcada per la precarietat, els baixos salaris, i que queia en molts casos en l’economia submergida, però que va fer disminuir les taxes d’atur.
Després de l’esclat de la bombolla immobiliària i financera, entren en crisi els sectors que havien impulsat la creació d’ocupació en el cicle anterior, la qual cosa unit a la falta d’alternatives i a les polítiques d’austeritat i retallades han conduït a un major increment de l’atur, que assoleix taxes de més del 25%.
Davant aquesta situació, amb 6 milions de treballadors a l’atur, amb una taxa d’atur que en determinats territoris, sectors i edats supera el 50%, amb prop 2 milions de llars amb tots els seus membres aturats i el mateix nombre de treballadors en atur que no reben cap prestació, les assemblees d’aturats tornen a sorgir com a eina i alternativa de lluita davant una situació sense perspectives de canvi, si no ve de l’autoorganització de les pròpies persones aturades.
2. Les assemblees d’aturades davant la crisi econòmica i atur massiu.
Les assemblees d’aturades es caracteritzen per tractar de recuperar el control social sobre els processos de cerca i selecció de treballadors, tractant d’arrencar-los del control de l’Estat i de les empreses privades, intentant fer front als mecanismes de divisió de classe de coacció que la desocupació exerceix sobre el conjunt de la classe treballadora.
Les Borses de Treball
Un element fonamental en aquest sentit són les borses de treball vinculades o controlades des de les Assemblees d’aturats. Aquestes borses de treball han estat en molts casos el nucli del funcionament de les assemblees i entorn de les quals s’ha dinamitzat l’organització dels treballadors i treballadores a l’atur.
Les borses de treball tracten, des d’aquesta perspectiva, de trencar amb la gestió estatal de la cerca i de l’oferta d’ocupació, cada vegada més privatitzada, a través d’empreses d’intermediació i ETTs, i d’imposar a les empreses que la contractació es faci a través d’una borsa de treball que es regeixi per criteris de solidaritat, rotació i repartiment de l’ocupació.
Plans d’ocupació públics: Solidaritat, transparència i control social
L’acció de les assemblees d’aturats, tracten també de pressionar a les empreses i a les institucions per augmentar l’oferta d’ocupació, tractant d’implantar mesures de repartiment del treball existent que augmentin tant l’oferta com la reducció del temps de treball, la supressió d’hores extres i treball a preu fet, entre d’altres. D’igual forma s’actua promovent la creació d’ocupació per part de l’administració pública i incidint en els criteris de selecció per a aquestes contractacions imposant criteris de solidaritat, repartiment, rotació, transparència i control social.
Prestacions dignes i gratuïtat de serveis
Les assemblees d’aturats actuen d’igual forma com a mecanismes per a la pressió social en favor d’una major cobertura pública mitjançant prestacions econòmiques i serveis públics, i de la gratuïtat del transport i l’energia, de la promoció del lloguer social i de la reducció dels béns bàsics.
Autogestió per a la satisfacció de les necessitats
Les assemblees d’aturats i aturades no són només una via de reivindicació, sinó que poden ser també la base d’iniciatives autogestionaries destinades a la satisfacció de les necessitats més bàsiques dels treballadors, tant des de l’engegada de cooperatives de consum, com en la recuperació d’empreses per a la seva autogestió.
3. Les assemblees d’aturats des de l’anarcosindicalisme
Per a l’anarcosindicalisme, la ruptura de la divisió entre empleats i aturats, que és en molts casos un element clau en el debilitament del sindicat i del moviment obrer en general, és una necessitat fonamental. No podem oblidar que aquest , precisament, és una de les principals efectes que es busquen amb la promoció i el foment de l’atur massiu des de la patronal i el govern.
Sindicats, seccions sindicals i assemblees d’aturats
Des d’aquesta perspectiva, la vinculació entre el sindicat , les seccions sindicals, i les assemblees d’aturats i borses de treball és una via de treball imprescindible a desenvolupar, des de les diferents fórmules organitzatives que els sindicats estan ja començant a engegar.
Dins de l’activitat de les assemblees d’aturades, el sindicat és fonamental a l’hora d’imposar condicions laborals que maximitzin l’oferta d’ocupació (repartiment del treball, eliminació de preu fet i hores extres, etc), de la mateixa forma que ho és a l’hora de tractar d’imposar el control sobre l’oferta d’ocupació o facilitar l’activitat de la borsa de treball.
També el sindicat és fonamental des de la perspectiva de la recuperació d’empreses i l’autogestió.
Aquesta vinculació és encara més necessària, en un entorn laboral tan precari, on el pas de la situació d’empleat a aturat, i viceversa, és continu, a fi de revertir el handicap que suposa per a l’acció sindical.
Les assemblees d’aturats potencien a més la vocació unitària, i proporcionen una forta vinculació amb el territori i la seva problemàtica social, sempre més difícil des de l’acció sindical en l’empresa, i que pot ser molt important per al suport a vagues i conflictes sindicals, especialment aquells que es dirigeixin a implantar el control sindical i social de l’ocupació.
Des d’una perspectiva anarcosidindicalista, elements com l’autoorganització dels treballadors per a la consecució dels seus objectius, l’acció directa i el tracte directe amb la patronal o la construcció d’eines d’apoderament i autonomia de la classe obrera, són al costat del valor de la unitat de classe, elements comuns i que impregnen l’activitat de les assemblees d’aturats, apropant-les a la pràctica anarcosindicalista.
No en va la promoció de les assemblees d’aturades i borses de treball i la seva vinculació als sindicats, ha estat un element recurrent dels acords de la CNT, i en determinats moments històrics de la seva pràctica.
L’actual conjuntura, l’especial incidència dels efectes de la crisi sobre els sectors més precaris de la classe obrera, als quals la CNT es dirigeix i que forma bona part de la seva afiliació, ha fet que s’estigui recuperant i actualitzant aquesta línia de treball, amb experiències en diferents sindicats, que ja s’estan posant en comú i discutint.
Pablo Martínez