Inauguració del monument en memòria dels companys i companyes assassinats pel feixisme

FOSSAR DE LA PEDRERA (CEMENTERI DE MONTJUÏC – BARCELONA)

18 DE JUNY DE 2011 A LES 12 HORES

 

El Monòlit de la Memòria

Després d’un any de celebracions, el proper 18 de juny es culminen els actes del Centenari de la fundació de la Confederació Nacional del Treball amb la col·locació d’un monòlit en record als centenars de milers d’integrants del moviment llibertari que van donar la seva vida per la llibertat i per la Revolució Social i que van caure sota les bales genocides del franquisme. I no es pot col·locar en lloc més representatiu que en el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, on milers de militants van patir l’holocaust del franquisme.

Era de necessitat que un monument recordés a les víctimes llibertàries. Perquè elles van perdre dues vegades la Guerra Civil. La van perdre en el camp de batalla. I la van perdre en el terreny de la història, condemnades a quaranta anys de repressió en tots els sentits, i a gairebé els mateixos d’ostracisme, que no deixa de ser una altra forma de matar. Perquè si bé al mur d’afusellament totes les víctimes del franquisme són iguals, per a alguns interessos polítics el millor és diferenciar les víctimes, reivindicar-ne unes i oblidar-ne unes altres, falsejar la història i enterrar amb això la memòria.

Des que l’1 d’abril de 1939 es decretés des de Burgos el final oficial de la Guerra Civil espanyola, i les tropes rebels de Franco trepitgessin per primera vegada amb les seves botes assassines Madrid, per als llibertaris només quedava un camí amb doble intenció: lluitar contra el feixisme imperant i no oblidar mai el passat i els militants que van donar la seva vida per la llibertat i per un món millor i mes just. La seva obstinació els va costar a molts la vida.

Després d’una “Transició” que no va ser sinó el continuisme del règim franquista, on fins i tot organitzacions que havien patit la repressió franquista no van dubtar a tornar a enterrar als seus militants per unes miserables prebendes, el moviment llibertari va entendre que havia de continuar amb el camí que els seus predecessors li van llegar. No plegar-se davant el sistema i lluitar pel que considerem que és just.

Ara que han caducat determinats pactes de la Transició, que s’obren les fosses de la vergonya que demostren la criminalitat genocida del franquisme i el silenci còmplice d’alguns que es denominen demòcrates, cal seguir en l’obstinació de reivindicar la memòria llibertària.

L’acte del 18 de juny a Barcelona, en la inauguració d’aquest monòlit elaborat per Juan Jose Novella, on les branques d’un xiprer d’acer fan créixer i estendre la Idea, servirà no solament com a colofó als actes del centenari de la CNT. És continuar amb la recuperació de la nostra memòria i història, és un homenatge als que van deixar la seva vida per la llibertat. I un homenatge a aquells que encara viuen, que van sobreviure a l’Holocaust Espanyol del franquisme, i que amb les seves lliçons i experiències ens deixen la millor de les medicines: la història com el primer pilar de lluita per a la societat que ha de venir.

Més info: http://memorialcnt.wordpress.com/

Comissió del Centenari de la CNT