Sembla redundant però no ho és, en una situació com la que estem vivint és un insult que el govern doni més de 21 milions d’euros al sindicalisme oficial que lluny de fer alguna cosa per a evitar la sagnia de parats que dia a dia tenim no fa altra cosa que marejar la perdiu i donar les culpes a tots menys al govern, que és, oh! casualitat, el que paga.
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2009 porten en els seus programes 19.01.291M.480 i 19.01.291M.489 les quantitats que aquest any destinaran als Sindicats. En concret, als participants en òrgans consultius i consells; és a dir, a CC.OO., UGT, ELA, USO i la patronal CEOE l’esgarrifosa quantitat de 5.300.790 d’euros, que al canvi venen a ser més de 765 milions de pessetes. Però això no és tot, perquè la part més bèstia ve a continuació en el concepte “Finançament i compensacions econòmiques” amb 15.798.500 d’euros, que passats a pessetes són més de 2.628 milions.
L’import total previst en els PGE per a 2009 és de 21.099.290 d’euros, gairebé 3.400 milions de pessetes. Si ho comparem amb el previst per a l’any 2008 ens topem amb la sorpresa que han congelat l’assignació, que no l’han pujat per a gran disgust, suposem, de Cándido i del camarada Toxo.
El repartiment, perquè no hi hagi disputes, és d’imaginar que es farà igual que els anteriors i que entre els 10 primers s’ho enduguin gairebé tot. Crida l’atenció que sindicats com ELA, LAB o la CIG no dubtin a demanar diners a l’estat del que presumptament volen deslligar-se. Coses més rares s’han vist.
Perquè, per raresa el concepte en el que fiquen la partida econòmica (els 19.01.291M.480 i 19.01.291M.489, obviem el llenguatge pessat dels pressupostos perquè es pugui entendre bé) perquè aquestes partides corresponen a les destinades a “Famílies i institucions sense ànim de lucre”. És a dir, que els gairebé 3.400 milions de pessetes van a parar a unes organitzacions que no tenen ànim de lucre ni, afegim nosaltres, ànim de res, excepte cobrar.
Ho hem dit moltes vegades, mentre el sindicalisme depengui de les subvencions per a subsistir no serveix com a eina de lluita; els sindicats han de fer-se atractius per als treballadors a través de la seva actuació diària, enfrontant-se a les injustícies i evitant que les crisis les paguin els que menys culpa tenen. Si s’aconsegueix una afiliación massiva i que els treballadors participin amb les seves quotes en el sosteniment dels Sindicats haurem donat un pas d’enorme calat perquè tornin a ser temuts.
Per això i perquè és de justícia que ningú estigui obligat a participar econòmicament, en aquest cas via impostos, en el sosteniment d’una cosa que no li serveix, des de CNT demanem la supressió de totes les subvencions que reben els Sindicats i que aquests diners ja pressupostats vagin a finançar projectes socials per als parats. Evidentment CNT no accepta rebre subbencions de cap mena (únic sindicat que fa això a tot l’Estat des de sempre).
CNT