El govern de torn, el de Rajoy, ha comunicat avui les mesures que les institucions polítiques i financeres europees han imposat com a contrapartides al rescat de la banca. Les mesures anunciades posen fi a l’espectacle de mentides de les últimes setmanes, amb les quals el govern pretenia vendre’ns un rescat que no era un rescat i que no exigia noves retallades.
Aquesta és la factura, una més, del rescat bancari conseqüència d’anys d’especulació, una factura que estem pagant la classe treballadora amb aquesta nova destralada als serveis socials, a les prestacions per desocupació, les pensions i als salaris dels empleats públics. Així, s’apugen els impostos indirectes com l’IVA, que graven de forma més injusta a les classes treballadores, que ja suporten el gruix de la pressió fiscal, amb el que veiem el nostre poder adquisitiu reduït dia a dia, més encara quan a la pujada d’impostos se li uneix la congelació salarial pactada per empresaris i CCOO-UGT, quan no se’ns retalla directament el sou a resultes d’una reforma laboral encara més agressiva contra els drets dels treballadors després del tràmit parlamentari, o per les contínues retallades al salari dels empleats públics.
Per contra, es rebaixen les cotitzacions socials dels empresaris, un punt aquest any i un altre punt addicional per a l’any que ve, es mantenen les bonificacions pels contractes més precaris com el d’aprenentatge o emprenedors, i es planteja una amnistia fiscal que dóna cada vegada millors condicions als grans defraudadors, mentre es preparen per posar a la disposició de la patronal els sectors estratègics més rendibles com el ferroviari i l’aeroportuari.
Per seguir atacant els més febles, retallen les prestacions per desocupació, les contributives amb una retallada del 10% a partir del sisè mes de prestació, i les no contributives amb l’eliminació del subsidi del PREPARA i majors requisits per a la percepció de la RAI, tot això quan patim nivells d’atur que no deixen de créixer i que no deixaran de créixer amb mesures que no fan sinó promoure els acomiadaments i la desocupació.
D’igual forma, aprofiten el pacte sobre la reforma del sistema de pensions que va engegar el PSOE amb el suport de CCOO i UGT, per accelerar ara el retard de l’edat de jubilació als 67 anys. Els governs i les institucions europees estan aplicant polítiques que no tenen altre objectiu que fer passar com a inevitables tot un conjunt de mesures inacceptables que suposen un atracament contra els drets i el benestar dels treballadors i treballadores, especialment als països del sud d’Europa, als qui no se’ns presenta altra alternativa que la devaluació dels nostres salaris, els nostres drets i les nostres condicions de vida, en un escenari de privatització i desmuntatge de serveis públics i socials que eren ja molt insuficients.
El mateix dia que s’anunciaven aquestes retallades, arribava la marxa minera a Madrid. La situació social creada per les retallades i els constants atacs del Govern exigeixen l’extensió de lluites com la minera a tots els sectors socials. Tots els treballadors i treballadores, en actiu o aturats, públics o de l’empresa privada, tenim els mateixos motius per lluitar, al carrer i a les empreses, perquè és l’hora d’estendre la solidaritat de classe i la unitat de les lluites.
Des de CNT considerem que no podem seguir esperant. L’única cosa que ens espera, si els treballadors i treballadores no ens mobilitzem de forma massiva i contundent, són noves onades de retallades. És hora de trencar amb un sistema polític i econòmic corrupte que fa aigües, i intervingut de fet per les institucions financeres internacionals.
És el moment de posar-nos en marxa. Organitzacions sindicals combatives i moviments socials hem de trencar la fragmentació de les lluites, acabar amb mobilitzacions simbòliques i estèrils i posar en peu un calendari de mobilitzacions amb capacitat d’enfrontar i revertir aquestes polítiques en favor de la classe treballadora, on la vaga i la paralització de l’activitat econòmica en tots els seus aspectes ha de ser una eina fonamental.
Els qui no ho facin, i mirin cap a un altre costat, estaran traint la lluita de la classe treballadora, perquè no podem seguir esperant.
Cap a la vaga general!!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
