- Per a qualsevol dona el dret a avortar -en condicions segures per a la seva vida i salut- és inqüestionable i una decisió que només ella ha de prendre. Implica poder triar sobre la seva vida i el seu propi cos, lliurement, sense qüestionaments socials i molt menys morals o religiosos.
Rosa Fraile | Periòdic CNT
Il·lustració: Joan Turu
Però plantejar el tema de l’avortament suposa treure a la llum altres qüestions que afecten al conjunt de la societat – i no només a la dona- i que estan molt relacionades amb la dominació que el poder exerceix sobre homes i dones, a més d’afectar al desenvolupament de les nostres vides sexuals i al model de societat en el qual voldríem viure. Implica parlar de com ens relacionem, de respecte, d’igualtat, de dret a decidir, de models de família, de maternitat i paternitat, de desenvolupament sexual, de planificació familiar i mètodes anticonceptius i per descomptat d’educació sexual. Temes que afecten al conjunt de la societat i que serveixen per establir les bases de les nostres relacions i trencar barreres de gènere. Permetre que siguin “uns altres” els qui controlin aquest dret i decideixin en quins casos pot o no dur-se a terme un avortament, implica tolerar una imposició i dominació inacceptables, exercida directament sobre la meitat de la població i que va més enllà del fet mateix de l’avortament, doncs ens imposen, per exemple, una maternitat heterosexual, -mentre que a altres persones els hi neguen, gais i lesbianes-, i un model concret de família.
El que intenten –els qui legislen i governen, els qui exerceixen el poder- és perpetuar la família patriarcal i heterosexual, mantenir un model de control i dominació en el qual confien encara. Idea que es reforça si considerem que encara es reprimeix el lliure desenvolupament sexual de les persones, que amb caràcter general no s’educa ni en el respecte ni en la igualtat i que en el cas d’existir una mínima educació sexual aquesta és, moltes vegades, lesiva per a la persona donat el caràcter repressor que sol tenir -l’augment de casos de violència masclista entre adolescents no és casual, ni que segueixin produint-se agressions homòfobes-.
Considerant que “políticament” no preocupa la prevenció de l’embaràs ni l’educació sexual i que els mètodes anticonceptius ni són barats ni estan a l’abast de totes les persones, podem afirmar que amb la nova Llei de l’Avortament imposen la “maternitat” a tota dona que estant embarassada no desitgi ser mare. Històricament els qui exerceixen el poder o pretenen fer-ho –governants varis, capitalistes o no, juntament amb esglésies i religions- sempre han volgut controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i les conseqüències del seu lliure desenvolupament. Sexe, embarassos, avortament, casaments, tipus de família, monogàmia o poligàmia, heterosexualitat, rols… ha estat conduït o imposat. Què temen del lliure desenvolupament del cos i de la sexualitat en general i en particular del de la dona? Potser el seu lliure desenvolupament podria fer trontollar els pilars del seu sistema de dominació? Si això fos cert, el desenvolupament d’una vida sexual sana, sense traves, sense dominacions, amb relacions basades en el respecte i el reconeixement de la diferència, seria revolucionari en si mateix i resultaria fonamental per dur a terme el plantejament de qualsevol procés de transformació social.
Des d’aquesta perspectiva, reivindicar des del món llibertari un avortament lliure i gratuït és inqüestionable, doncs amb això estem reclamant el dret que tots i totes tenim a decidir sobre el nostre cos, a tenir el control de les nostres vides. Reclamar el dret a l’avortament és per tant fonamental en la lluita contra tot tipus de dominacions, que en aquest cas a més facilitaria poder gaudir dels nostres cossos, és aquest camí cap a una sexualitat lliure i respectuosa. D’aquesta manera, homes i dones, no sofriríem l’aberració de la imposició de la maternitat o paternitat és a dir, la imposició de la família.