Imatge: Xavi Ariza (Fotomovimiento)
Finalment Nissan, part de l’aliança amb Renault i Mitsubishi, està complint les seves amenaces i ha presentat un ERO de tancament per a les plantes amb seu a Catalunya. L’impacte pot ser molt greu, uns 3000 llocs de treball directes, més de 20.000 de llocs de treball en diferents subcontrates i empreses proveïdores, junt amb tota l’afectació posterior que se’n derivarà cap a altre tipus de sectors.
Només Nissan (sense tenir en compte els efectes d’empreses auxiliars) suposa el 7% del teixit industrial català. A més, es tracta d’una multinacional que ha rebut centenars de milions d’euros de fons públics de forma directa així com indirectes, en forma de comandes de flotes o via costos irrisoris per la seva ubicació a la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada.
Nissan té la poca vergonya de no incloure motivacions econòmiques en l’ERO presentat evidenciant que no hi ha cap motiu real que no sigui la cobdícia. Les seves plantes estan perfectament adaptades i amb coneixement adquirit pel pas de vehicles de motor de combustió a elèctrics. Ja ho
estaven produint.
Som davant un problema de primer nivell no només per a una empresa, sinó per a tot el territori i amb conseqüències a la totalitat de la classe treballadora. Si la Nissan aconsegueix els seus objectius de forma fàcil i sense una oposició contundent, ben aviat altres grans empreses prendran el relleu, especialment al sector de l’auto. Nissan, després de parasitar recursos públics durant anys, pretén executar la seva agressió el mes d’agost aprofitant el període vacacional.
Mentrestant la classe política i les institucions no fa absolutament res més enllà de paraules un cop ha vist que la promesa de noves subvencions no serveixen per modificar els plans de la Nissan. Argumenten que davant del lliure mercat no s’hi pot fer res. Assumeixen que les lleis del capitalisme
estan per sobre de tot, fins i tot d’ells mateixos.
Per tot això els sindicats sotasignants reivindiquem:
- La derogació urgent de l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors per recuperar la capacitat de
l’administració de denegar EROs. Apartat que va ser eliminat a la darrera Reforma Laboral. - Davant la voluntat de la Nissan de marxar i tancar les seves plantes, l’expropiació immediata
de les instal·lacions, la maquinària, els béns i recursos, fent protagonistes als treballadors del
pla de gestió industrial alternatiu i proveint de suficients fons en el període de transició.
Nissan ja ha rebut prou indemnització amb les subvencions rebudes i la seva voluntat de
marxar. Ara es tracta de fer costat a als treballadors. - Apostem per un projecte industrial per a la Nissan que segueixi en la línia de reducció dels
efectes contaminants i aprofondint en la tecnologia de motor elèctric, que camini cap un nou
model de transició ecològica en l’àmbit industrial i amb projecció de servei públic. Aquesta
transició no pot ser deixada en mans dels projectes empresarials privats.
Els treballadors i les treballadores ens devem a nosaltres mateixos. La nostra força radica en la
solidaritat, en la pressió i en la lluita. Com a sindicats, fem una crida al conjunt dels i les treballadores
a lluitar per frenar l’agressió de Nissan i per exigir la seva expropiació. Exigim, a més, la fi del
servilisme de les institucions polítiques davant de les grans empreses. Les persones sempre hem
d’estar per davant del Capital.
NISSAN NO ES TANCA! PROU XANTATGES, ATUREM L’ERO!
