Hola, hola, hola… aquí ens teniu de nou. En part ens hi veiem obligats, doncs sembla ser que l’anarco-xusma de l’àrea metropolitana de Barcelona, cada cop fa les coses millor segons ens diuen alguns infiltrats que tenim a Can Fanga, i no ens podem despistar en un moment que l’anarquisme elegant s’està imposant. No voldreu que tornem al tofu, les rastes i les litrones!
El cas és que hem tingut uns mesos força “mogudets”. Per una banda, el “processisme” està més salpebrat que mai. Les padrines de Convergència i els cunyats d’ERC estan neguitosos, i caminar per la comarca s’està tornant perillós. Sobretot si et fas amb la genteta de la CUP local. Jo tinc autèntica por de que m’apunyalin amb un obrecartes d’Omnium Cultural per una lamentable confusió. Em poden prendre per un cupaire si em veuen xerrant amb alguns dels més significats a nivell local… Bé, no pot ser. Són uns perroflautes. Però… i si les padrines i cunyats van tant encegats que són incapaços de fixar-se en un detall tant important? En tot cas, seria un màrtir i compto que es farà una col·lecta per la meva estàtua de bronze a la Granja Cooperativa del Cacau.
Per altra banda, i anant al que interessa, aquest tretzé número de L’observador, continua la mateixa línia que els anteriors, només que en aquesta ocasió hem decidit incloure un comunicat dels detinguts en la segona part de l’Operació Pandora, doncs és prou greu que en menys de 2 anys, l’anarquisme peninsular porti 68 detencions sota l’acusació de terrorisme, i que tot sigui clarament un puto muntatge i una mera invenció policial. Ara, que els quedi clar que sí. Volem fer caure l’Estat i amb ells al darrera. Però bé, els companys expliquen millor que nosaltres quina és la situació i no ens extendrem en aquesta editorial.
Doncs endavant! Passin i vegin. Esperem que us agradi el que hem fet en aquesta ocasió.
Salut i revolució anarquista!
En format PDF, el podeu descarregar d’aquí: L’observador nº13