Publicat originalment a alasbarricadas.org
Del 4 al 8 de desembre ha tingut lloc a Saragossa l’últim Congrés de CNT. Donat el seu interès per al moviment llibertari (en tots els seus vessants) i donat el soroll que sempre acompanya a aquest tipus d’esdeveniments, hem volgut entrevistar a algú del secretariat permanent del comitè confederal (l’òrgan de gestió a major nivell) perquè ens expliqui de primera mà la seva opinió sobre el que ha vist en aquests dies i els efectes pràctics d’aquestes decisions.
Podeu ampliar informació a la pàgina que s’ha creat per seguir l’esdeveniment: xicongreso.cnt.es
Per els qui no et coneguin, ens podries fer una petita introducció?
Sóc Martín Paradelo, Secretari General de la CNT. En primer lloc vull agrair als companys i companyes de Alasbarricadas el seu interès en la CNT i en la celebració del nostre XI Congrés, així com el seu important treball en la difusió de les iniciatives anarquistes i la seva contribució al debat teòric.
Ara que ja ha finalitzat, com has vist en línies generals el Congrés?
En general, podem parlar d’un congrés especialment productiu en diversos sentits.
En primer lloc, per la quantitat i qualitat de les ponències que se sotmetien a debat i aprovació dels sindicats. Cal tenir en compte que la CNT té els seus ritmes propis i que el congrés no és sinó el punt final d’un llarg procés de debat intern que es va iniciar fa un any. En aquest congrés els sindicats han presentat ponències que abastaven de manera molt seriosa i completa àmbits d’actuació i línies estratègiques de la CNT que estaven per desenvolupar, encara que d’això en parlarem més endavant.
En segon lloc, s’ha vist la cohesió interna de la CNT i s’ha manifestat la maduresa de l’organització. A ningú se li escapa que la CNT acudia a aquest congrés en un moment intern molt delicat i difícil, després de les últimes desfederacions de petits grups inoperants i dels problemes amb l’anterior secretari general. No obstant això, s’ha vist una CNT unida i decidida a donar passos de gegant. El debat en el plenari ha estat respectuós i fluid, la qual cosa no havia ocorregut als anteriors congressos, molt més tibants, i ha aconseguit un calat i un nivell d’anàlisi molt superior. També en les comissions de refundició el nivell de consens ha estat molt ampli i els vots particulars emesos amb prou feines se separaven en detalls anecdòtics de les ponències majoritàries. Això no vol dir que no hi hagi hagut tibantors o desacords, però sí que la seva resolució no ha estat problemàtica.
Dins de l’aprovat al congrés, quins punts creus que són els més importants?
Per començar, la CNT ha passat a definir-se no solament com una organització de classe, autònoma, autogestionària, federalista i internacionalista, sinó també com una organització feminista, entenent que la lluita contra el patriarcat és inseparable de la lluita contra el capitalisme i contra qualsevol forma de dominació, i de fet també l’acció sindical que ha definit el Congrés per als propers anys s’ha impregnat d’aquest punt de vista.
S’han pres acords importants en quant a comunicació que suposaran una important posada al dia de l’estratègia comunicativa de la CNT, més efectiva i adaptada als temps actuals. Quant a acció social s’han incorporat nous acords sobre els sistemes públics de serveis i s’ha enfrontat la creació d’assemblees d’aturats i de borses d’ocupació en els sindicats, entre altres qüestions.
Sobre la visió internacionalista de la CNT i la seva concreció pràctica també s’han pres importants acords, entre ells el suport a totes les lluites per la llibertat dels pobles que avui estan tenint lloc i la importància d’estrènyer llaços entre els treballadors anomenats autòctons i els immigrants o refugiats, com a part d’una mateixa classe que patim l’opressió capitalisme, a més d’altres relatius a la AIT.
Amb tot, els acords més importants s’han aconseguit en matèria d’acció sindical, la qual cosa reflecteix amb claredat la línia de l’actual CNT. En aquest sentit, s’han incorporat acords molt importants sobre la dona treballadora i s’ha integrat aquesta perspectiva de gènere en l’acció sindical de la CNT. També es reafirma la integració en l’acció sindical de la CNT de les persones que treballen de manera autònoma i les seves problemàtiques específiques.
Molt important és l’acord sobre l’ampliació del Gabinet Tècnic Confederal, en l’actualitat desenvolupat a les seves àrees jurídica i econòmica. S’ha decidit crear dues noves àrees, una àrea social i un àrea de salut laboral. També s’ha abordat l’organització i coordinació de les seccions sindicals a tots els nivells, la qual cosa farà que es multipliqui la seva efectivitat i l’abast de les seves lluites.
S’han abordat noves formes d’oposició als processos d’acomiadaments col·lectius i expedients de regulació d’ocupació, així com sobre la negociació col·lectiva.
Acords molt importants són els relatius a la recuperació i col·lectivització d’empreses i al control anarcosindical de l’activitat productiva i de l’organització del treball, la qual cosa suposa una decidida voluntat d’iniciar processos revolucionaris que passin per la presa dels mitjans de producció i l’autogestió integral de la societat. Es recuperen per a això les Comissions de Defensa Econòmica i el Consell d’Economia Confederal. Això no és un brindis al sol ni un d’aquells acords grandiloqüents que després ningú desenvolupava i que es van convertir en habituals en la CNT de dècades passades, sinó que hi ha una voluntat clara d’iniciar aquests passos en un sentit revolucionari i transformador. Per a això també s’ha acordat l’elaboració d’un programa econòmic i sociolaboral que ha de desenvolupar aquests temes i que volem presentar públicament en el termini d’un any. Les finalitats revolucionàries de la CNT són irrenunciables i ara l’organització és conscient que ha de començar ja aquest camí, sense volta enrere possible, construït sobre l’acció permanent i no sobre discursos nostàlgics o eslògans buits. La CNT s’ha definit com una organització actual i de futur amb aquests acords.
Una qüestió que sol ser objecte de comentaris, quina línia té CNT respecte a la unitat obrera, sindical i popular?
La CNT no té una línia definida en aquest sentit, encara que és cert que existeix total autonomia a nivell local per pactar confluències i dur a terme processos unitaris, i també que a nivell confederal s’ha participat de moviments d’aquest tipus. En tot cas, la unitat de classe no pot acabar suposant una dissolució ideològica o una renúncia a determinats principis. Per cert que al Congrés s’han adoptat les condicions de confluència a nivell sindical.
La CNT pot no tenir vocació d’hegemonia i participar en igualtat en múltiples lluites que no parteixin de si mateixa, però també és cert que la CNT té la voluntat de convertir-se en la referència per al conflicte de la classe treballadora, en la referència de la lluita de classes.
Quins efectes pràctics pot tenir aquest congrés per a la classe obrera?
La classe obrera com a subjecte està en aquest moment històric terriblement disgregada i fins i tot ha deixat de reconèixer-se a si mateixa com a subjecte. En aquest sentit, l’aparició de referències fortes de reconeixement i d’estructures estables des de les quals articular aquest reconeixement i transformar-lo en un impuls creatiu positiu són de la major importància. Aquestes referències i aquestes estructures han de ser les organitzacions sindicals diferenciades i els moviments de lluita o resistència generats des de la confluència i que facin de l’autogestió el pivot central de la seva acció.
En aquest sentit la CNT està cridada a ocupar una posició preeminent, doncs cal tenir en compte que per sort o per desgràcia la CNT suposa un model sindical únic en la societat espanyola. No hi ha una altra organització sindical que se situï en tal nivell d’independència econòmica i política i que aposti exclusivament per un sindicalisme d’implantació, construït sobre l’autogestió i l’acció directa, i que articuli aquesta pràctica a un nivell territorial tan ampli. Els beneficis d’aquest model per a la classe treballadora s’estan començant a veure en les lluites que la CNT està portant endavant de manera victoriosa, però a més el caràcter finalista revolucionari de la CNT, la nostra voluntat d’estendre el conflicte a nivell social suposa un inici de superació sistèmica importantíssim en aquest moment en el qual les ideologies semblen haver deixat d’existir i que és precisament des d’aquest buit ideològic des del qual el sistema construeix amb eficàcia la seva reproducció. No oblidem que estem davant un moment de col·lapse, la qual cosa també significa un moment de reconstrucció, en el qual els conceptes forts, la solidesa ideològica i la pràctica que ofereix la CNT seran fonamentals per articular un moviment de reconstrucció revolucionària de la societat. El pessimisme pot envair-nos amb facilitat, però és necessària l’esperança, i la CNT és un gran lloc on tenir esperança.
Hem sentit que el debat sobre relacions internacionals ha estat un dels més polèmics. Quina ha estat la decisió sobre la AIT?
S’ha definit un nou enfocament organitzatiu internacionalista, que passa per denunciar el caràcter inoperant de l’actual AIT i per engegar un projecte d’expansió internacional que ha de culminar en la celebració d’un congrés de refundació d’una internacional del sindicalisme revolucionari sense els llasts burocràtics que pateix l’actual AIT.
Diguem-ho clarament: una opció internacional amb capacitat d’influència i de coordinació de lluites i conflictes sindicals és fonamental en un moment en el qual l’economia es troba en tal nivell de globalització, però també cal tenir clar que encarar aquest procés és impossible des de minúscules organitzacions conformades per algunes desenes de persones que manifesten un sectarisme atroç, una tendència al control autoritari que ratlla la paranoia, un gust per la burocratització molt allunyat del llibertari i que desprenen una olor a etnocentrisme occidental ranci i reaccionari. El Congrés ha acordat enfocar la nova Internacional cap a formes de relacions més obertes i flexibles que el ferri control intern que pretén l’actual cúpula, és a dir, potenciant l’autonomia de les seccions.
Una nova Internacional ha de comprendre i valorar les diferències i l’específic de cada organització i dels contextos culturals en què s’inscriuen i desenvolupen i que funcionen en paràmetres ideològics i es desenvolupen en imaginaris molt diferents del sindicalisme del primer món industrialitzat i hegemònic a nivell global. Fent de l’acció directa i de l’autogestió els conceptes bàsics que serveixin com a aglutinant, la nova Internacional ha de ser oberta i estar basada en la lúcida comprensió de la diferència.
El Congrés ha estat acompanyat d’unes jornades culturals (veure programa) amb una proposta molt variada, com les valoreu? 
Lamentablement no puc valorar-les com es mereixen, doncs no he participat en elles. Crec que les taules rodones que s’han organitzat abordaven temes importants i fonamentals a l’actual moment de crisi que vivim, i coneixent als ponents estic segur que el seu contingut a estat a l’altura, a més de que es relacionaven molt amb el contingut d’algunes discussions del congrés.
Sobre la programació teatral i musical, només vaig tenir temps d’assistir al magistral espectacle de Pepe Viyuela. No vaig poder assistir a les representacions d’Ana Plaza, que m’interessava molt pel seu contingut i perquè Ana és una actriu excel·lent, ni tampoc a la del grup Els Mancusos, que comentaven les companyes de Saragossa que era un gran espectacle.
Crec que la programació del cicle de cinema aporta una interessant mescla de visió històrica i actual i que contribueix a estendre la idea constructiva de l’anarquisme, encara que faré una petita crítica, i és que trobo a faltar una major qualitat en quant a la selecció.
En general, crec que els actes han estat al nivell i han abrigat el contingut del Congrés de manera excel·lent. No em queda sinó agrair als companys i companyes de la CNT que han treballat en aquestes jornades i a tots els ponents i artistes que hi han col·laborat.