Salvem-nos del racisme
Malauradament ja fa temps que podem veure en aquest setmanari i en d’altres llocs la propaganda racista de PxC, la setmana passada centrada en el barri de Sant Miquel. Tot i que les seves afirmacions i falsedats ja han estat contestades per persones, col·lectius diversos i fins i tot pels serveis socials de la nostra ciutat no s’aturen les seves mentides. Segur que els membres de PxC i el senyor Mulleras coneixen la filosofia de Göbbels, el ministre nazi que va afirmar que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat, els mètodes que utilitzen són molt similars.
He viscut tota la meva infància i adolescència a Sant Miquel, un barri amb problemes, abans i ara. I amb una presència important d’immigrants, abans i ara. Però com que el senyor Mulleras parla de saber diagnosticar les malalties per curar-les crec que cal aclarir algunes coses. Els immigrants que arriben a casa nostra són gent majoritàriament sense recursos com ho eren els qui van començar a arribar a mitjans del segle passat procedents de diferents llocs de l’estat espanyol, per tant, com pot veure qualsevol persona amb dos dits de front, el problema és econòmic i no racial. I farien bé aquells immigrants del segle passat en recordar qui van ser ells i en no escoltar qui condemna els immigrants actuals, siguin del color que siguin i vinguin d’on vinguin. Persones com totes nosaltres.
Ningú marxa de casa seva i perd les seves arrels perquè sí, si vol, senyor Mulleras podem preguntar-ho als milers de persones de casa nostra que la crisi ha empès cap a altres llocs per poder sobreviure. També fan nosa allà on han anat a parar? Faran augmentar els índexs de delinqüència? Els deixem que demanin ajudes socials quan ja no puguin més o els repatriem com vostè faria amb els immigrants que són aquí? Han d’abandonar totalment els seus costums i convertir-se en quelcom que no són? No entraré ja a qüestionar la relació causa efecte que fa entre la immigració i els problemes socials o el deteriorament del barri, aquest ja seria un tema de fiscalia, un pressumpte delicte en la meva modesta opinió.
I encara que no vingui gaire al cas em fa molta gràcia veure’l a vostè parlar dels partits de la casta quan el seu partit és la definició més exacta d’aquesta paraula. Líders unipersonals sorgits de les entranyes del feixisme i del franquisme més ranci, un passat que caldria enterrar molt profundament. Encara recorden el seu pas a Juntas Españolas, Democracia Nacional, Alternativa Demócrata Nacional, senyor Mulleras? També defensava primer els de casa des d’aquests grupuscles o des dels càrrecs que ha ocupat a Democracia Nacional? Qui eren els de casa en aquells temps? Quin embolic!
La única cura possible pel que vostè anomena malaltia és l’educació, la tolerància i el coneixement. Lamentablement, en ocasions el sistema educatiu fracassa, vostè n’és un molt bon exemple. Llegeixi una mica per favor, farà un bé a la humanitat sencera. Mai és tard.
David Becerra
Publicat a La Comarca el 30/10/2014
Imatge extreta de Nació Digital