CONTRA L’AGRESSIÓ AL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS
Com ja havia anunciat el govern fa un any, s’està negociant una reforma del sistema de pensions que pretén empitjorar encara més la situació laboral de tots els treballadors i treballadores d’aquest país. La reforma pretén retardar l’edat de jubilació als 67 anys i augmentar els anys per calcular-la de 15 a 20 anys o inclús a tota la vida laboral. Els experts calculen que aquesta retallada suposarà una reducció d’un 26% de mitjana en la pensió a rebre.
La suposada raó que argumenten per a aquesta retallada és que en uns anys les pensions públiques serien insostenibles, basant-se en estudis suposadament científics d’economistes que en realitat estan al servei de l’OCDE, bancs i caixes d’estalvis. Per contra, estudiosos de l’economia com Dean Baker (co-director del Center for Economic and Policy Research de Washington), Joseph Stiglitz (Premi Nobel d’Economia), Juan Torres o Vicenç Navarro (Catedràtics d’Economia) sostenen que el sistema públic de pensions serà sostenible durant tota la vida, basant-se en l’evolució de les dades econòmiques. L’autor Vicenç Navarro arriba a dir que “presentar a organitzacions de coneguda orientació neoliberal, com l’OCDE, la Comissió Europea, o FEDEA com a institucions que gaudeixen de credibilitat científica és equivalent a assenyalar que el Vaticà i els seus arguments en contra de la utilització de preservatius com a eina per prevenir la SIDA té credibilitat científica” i manté que el missatge catastrofista sobre les pensions porta usant els mateixos arguments durant més de 50 anys i ja s’ha demostrat que és fals, “han anat profetitzant el col·lapse de les pensions, retardant la data del col·lapse cada deu anys, […] en realitat, la Seguretat Social mai va tenir dèficit i continua avui tenint superàvit”.
És molt significatiu que a la darrera reforma laboral es van bonificar a les empreses gairebé tots els tipus de contracte, reduint els ingressos de la Seguretat Social, i alhora es varen començar a subvencionar els acomiadaments als empresaris amb diner públic. A més, també es varen reduir les tributacions de l’Impost de Societats de les grans empreses, la qual cosa reduirà els ingressos de les arques públiques en 230 milions d’euros, s’eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials a les ampliacions de capital i privatitza el 30% de les loteries i bona part d’AENA. S’entregaren desenes de milions d’euros de diner públic a la banca que no para de tenir beneficis multimilionaris, i un llarg etcètera de mesures que paguem amb la nostra precarietat, sous miserables i atur. Atur que a més inevitablement es veurà incrementat d’allargar l’edat de jubilació.
El que es pretén des de fa uns anys és eliminar a poc a poc el sistema públic de pensions, creant inestabilitat i obligant al ciutadà a contractar plans de pensions en algun banc, amb els llaminers beneficis que comporta. Es a dir, un cop més aprofitar l’excusa de la crisi per incrementar els beneficis de bancs, caixes i capital especulatiu (responsables precisament de la situació actual) a costa un cop més de la situació laboral i econòmica dels de sempre.
La cotització a la Seguretat Social és proporcional al salaris. Una mesura d’incrementar o al menys mantenir els ingressos a la Seguretat Social és no permetre salaris cada cop més baixos.
Com sempre, es busca que el treballador pagui cada vegada més i l’empresari reparteixi menys els seus astronòmics beneficis. Ho poden pintar com vulguin, però aquesta és la realitat. La prova d’això és que cada vegada vivim més escanyats: retallades de sous, hipoteques insultants, reformes laborals, tremendes pujades de preus d’articles bàsics i serveis públics (electricitat, combustible, …).
Aquesta via és la que ens volen imposar sense cap fi la patronal, el gran capital especulatiu i l’Estat. El govern ha escomès reformes que va prometre no fer en campanya electoral, al·ludint que són instruccions del FMI, entitat que ens venen com la salvaguarda de l’economia mundial quan en realitat és la representació dels grans poders econòmics.
La CNT de Catalunya crida a una resposta contundent de la classe treballadora i del conjunt de la societat com única mesura per aturar el pla sense límit al què ens volen sotmetre. Per això es suma a la jornada de lluita convocada pel 27 de gener amb diferents accions i mobilitzacions dels sindicats locals de la CNT i convocant a una manifestació pel 27 de gener a les 19H i des de la Plaça Universitat de Barcelona.
Secretariat Permanent de la CNT de Catalunya