DIRECTIVA DE TEMPS DE TREBALL EN EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL I SANITAT.

GUÀRDIES MÈDIQUES
La norma de temps de treball dedica un apartat específic a la qüestió de les guàrdies mèdiques. El Tribunal de Justícia de la UE ha dictaminat en diverses ocasions que les guàrdies han de considerar-se temps de treball, i la directiva es reforma precisament per a evitar els elevats costos que tindria l’aplicació d’aquestes sentències en sectors com la sanitat. Segons la Comissió, 23 Estats membres incompleixen aquesta jurisprudència.
Sobre aquest assumpte, els Vint-i-set van acordar que el període inactiu de les guàrdies (per exemple, quan els metges dormen en l’hospital) no sigui considerat temps de treball (olé!), llevat que es prevegi el contrari en les legislacions laborals nacionals. També en aquest cas s’haurà d’arribar a un acord amb l’Eurocàmara, que demana que les guàrdies es considerin temps de treball.
A més, l’acord aconseguit pels ministres d’Ocupació estableix que els descansos compensatoris puguin concedir-se en un període de temps raonable. El que és un període raonable es definirà en la legislació nacional, els convenis col·lectius o en un acord entre empresaris i treballadors. El Tribunal exigia que el descans es concedís de manera immediata, i aquesta interpretació causava també problemes en la majoria dels Estats membres.

EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL
Els Vint-i-set també van tancar per majoria qualificada i amb el suport d’Espanya un acord sobre una norma comunitària que fixarà les condicions de treball dels treballadors cedits per empreses de treball temporal, que fins ara ha estat bloquejada pel Regne Unit. El principal punt de desacord era a partir de quin moment s’ha de garantir una igualtat de tracte salarial amb els empleats de la companyia de destinació.
No obstant això aquest escull s’ha resolt gràcies a l’acord aconseguit a Regne Unit entre els interlocutors socials per a aplicar el principi d’igualtat de tracte a partir de 12 setmanes de contracte. Això ha permès a la presidència eslovena presentar una proposta de compromís que garanteix la igualtat salarial des del primer dia, encara que preveu una excepció: si existeix un acord nacional entre patronal i sindicats, com ocorre amb Regne Unit.
Aquesta norma no afectarà en cap cas a Espanya perquè la legislació nacional ja garanteix la igualtat de tracte des del primer dia (…jo si li veig les banyes ja tremolo).