El proper 1 de maig, a Olot, la CNT per segon any consecutiu organitzem una sèrie d’actes entorn de la diada dels i les treballadores. Per fer visible un acte reivindicatiu com aquest, la teva presència és necessària. No podem quedar-nos de braços caiguts en un moment de fortes retallades tan en l’àmbit social com laboral. No oblidem que tenim milions de companys/es a l’atur i des del nostre sindicat ho volem recordar a plena llum del dia, doncs les nostres families treballadores ho estan passant molt malament, mentre les elits dirigents fan l’agost.
Per tot això, convoquem a tots els treballadors/es en actiu o en atur a venir a les 11 del matí a la plaça Cinema Colon d’Olot. Us hi espera un acte reivindicatiu amb poesia, música, exposició fotogràfica, dinar popular i més.
MANIFEST
Primer de Maig, ara!
El Primer de Maig ha de servir-nos per mostrar amb força el nostre rebuig més ferm a l’actual situació socioeconòmica. Però més enllà de la situació actual, és necessari reivindicar i mantenir el llegat històric d’aquesta data i el seu significat. Sense voler amb això caure en la mitificació, hem de rebutjar un 1r de Maig com un simple dia festiu, perquè desvirtua el seu origen de lluita obrera. No és sinó a causa d’un procés d’assimilació per part del sistema, que la jornada de protesta internacional sorgida dels famosos successos de Chicago és convertida en festivitat per part de governs per buidar-la de contingut. D’aquesta forma, es passa d’una jornada de lluita i desafiament al capital repetida anualment, a la “festa del treballador”, “festa de Sant Josep Obrer” durant l’Espanya franquista, o actualment “festa del treball”…
No obstant això, no hem d’oblidar el seu origen, no significa que la lluita hagi d’estar subjecta al calendari d’efemèrides. La lluita ha de ser una construcció quotidiana que doni la necessària resposta als greus atacs que patim dia a dia, sense oblidar la nostra justa aspiració a un món millor a través d’un canvi profund, radical, de la societat i l’economia, que només pot ser protagonitzat per la classe obrera.
No cal mencionar ni la llarga llista de robatoris i abusos, ni les injustes condicions a les que sotmeten les nostres vides els de sempre: banquers, polítics i empresaris. Diguem, per simplificar, que tots els problemes formen part del mateix: el sistema capitalista.
Ells, com a classe social, amb les seves decisions i actes persegueixen un únic objectiu: el de mantenir els seus beneficis i privilegis a través d’un sistema social basat en la dominació i l’explotació de la resta de les persones, considerant-nos mercaderia, bestiar sense dignitat, sense drets ni control sobre les nostres vides. Ens preguntem què és necessari per respondre i actuar “com ells”. És a dir, com una mateixa classe, organitzada i amb un únic interès final: alliberar-nos del jou capitalista.
Estem obligats a fer-ho, ja que el sistema ens vol convèncer que som individus inconnexos, aïllats, fins i tot millors que d’altres sobre la base d’identitats culturals, religioses, futbolístiques, nacionals… per convertir-nos en mers consumidors o en simples productors. En definitiva, fan tot el possible per crear divisions, barreres, fronteres que només serveixen per impedir que ens trobem i ens reconeguem com el que som: una mateixa classe, explotada, exclosa, dominada i utilitzada. Hem d’aixecar-nos i plantar-los cara.
En el moment actual de la crisi, o millor dit reestructuració capitalista, el govern projecta en els mitjans un discurs triomfalista tan fals com insultant, intentant enganyar a la població amb el pal i la pastanaga d’un proper desenllaç feliç, o usant simplement el pal amb els qui no es creuen el conte i romanen compromesos amb la mobilització social estenent la consciència de classe a totes i tots els treballadors que ja han percebut que el sistema que els van vendre com el millor dels mons possibles, no serveix.
Seria un pas enrere abandonar la mobilització, seduïts per solucions “fàcils”, i caure en el parany de delegar la lluita en el vot. La imminència d’eleccions proporciona a moltes persones la il·lusió d’una sortida tangible al col·lapse social al que ens han portat. Des de CNT afirmem que la via electoral només és un camí sense sortida, que les normes les posa el poder i no hi ha manera de guanyar jugant al seu joc, i que les bones intencions no són suficients.
El 22M ha estat un exemple de mobilització, que ha suposat un punt d’inflexió des del moment en què ha suposat un èxit rotund malgrat la censura prèvia i la posterior criminalització en els mitjans, i s’ha organitzat al marge de CCOO, UGT i els grans partits polítics.
Cal recuperar la capacitat d’autoorganització obrera. El 22M ha de ser un abans i un després; el proper pas és ser capaços d’engegar una vaga general organitzada des de baix, sense necessitat de convocatòries llançades des de dalt per les cúpules del sindicalisme oficial. Aconseguir això suposaria un avanç real en la lluita, més gran que qualsevol resultat electoral.
El Primer de Maig segueix sent important, per la seva essència internacionalista i obrera, pel seu valor combatiu i de reivindicació. Reclamem el Primer de Maig per orgull obrer, ja que històricament va ser una demostració de força dels treballadors i treballadores a tot el món, que servia per recordar als poderosos que estàvem davant d’ells, disposats a parar-los i a derrotar-los.
Sí, el Primer de Maig era una vaga general mundial. Sembla un conte, però no, és la nostra història, la del moviment obrer.
Per això, ara, Primer de Maig, hem de continuar amb la mobilització, seguir al carrer, seguir sumant i ser més forts, perquè els de dalt comencin a dormir amb un ull obert, intranquils, perquè els de baix hem començat a despertar, i els nostres somnis són els seus malsons.
Salut i revolució social
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CNT-AIT
Fotografia del dinar popular de l’1 de maig de l’any passat
