Aquest mes escric per cridar-vos l’atenció sobre un dels molts llibres que com moltes altres obres dificilment hauran arribat a les nostres mans i que s”ha editat a la nostra capital (BCN, la que no té trens ni llum però… é tan maca!!). En aquest cas però, l’editorial impulsora, la Virus (sempre garantia de treball honrat i acurat) lligat al fet de tenir un company generós, amant de la lectura i sense gaires problemes de solvència m’han permès gaudir de la lectura del llibre que porta el mateix títol que aquesta parrafada.
No es tracta que a la cèlebre colla dels cinc d’Enid Blyton que llegíem de petits ara s’hi ha ajuntat un altre personatge. No, no és ben bé això. Encara que podria ser: també els del Grup 6 són bordegassos, “chavalotes” que diria en Torrente… com els de Harrelson. Al llibre se’ls anomena amb el nom de Jordi; en Jordi és qui punxa els telèfons, qui destrossa aparadors infiltrat a les manis contra la guerra o qui s’inventa acusacions. El que passa, el que fa que el Grup 6 deixi de ser simpàtic, és que així com els Hombres de Harrelson lluitaven, a la tele, per desfer els malvats plans dels malos malotes, els del Grup 6 es dediquen a espiar-nos a nosaltres… I arribats a aquetst punt, ja és bastant igual si són o no castissos, els nois i noies del 6. Els del 6 es dediquen, diuen, al terrorisme, als moviments socials i a les tribus urbanes.
Em sap greu haver de treure’t el somriure que se’t dibuixa a la boca: estàs llegint un article d’opinió en una revista de dubtosa oficialitat, com a mínim. Si has somrigut és perquè has entès el que llegeixes i per tant penses. Compte!: per al 6 ets potencialment perillós. Evidentment, el 6 no vigila als salvapàtries que piquen a una noia immigrada aprofitant un vagó de tren desert. El 6 espia a qui denuncia les lleis d’estrangeria o la repatriació forçosa . Estudia, en fi, totes aquelles organitzacions, col.lectius, etc. que es defineixen per lluitar contra l’estat actual de les coses (que són moltes: des d’ONG’s a tota la diatriba de lluita anticapitalista passant per totes les lluites parcials com ara l’alliberament de la dona, la okupació, etc. ) i, és clar, al tenir tant de client potencial, el Grup 6, a la pràctica, controla a qui li dóna la gana. El 6 es dedica a recollir, sistematitzar (i crear) informació de tot tipus sobre aquests moviments (membres, infraestructures, lligams…) i quan creu actua també com a fiscal, enviant, des dels despatxos de la comissaria de Via Laietana, les acusacions i les proves o les conjectures pertinents a la fiscalia, als mitjans de comunicació o, si cal, a la trista Audiència Nacional.
Els governs canvien però les policies romanen. I aquesta és també la història de la nostra molt inflada, diuen que envejada i a totes llums insuficient transició. També els del 6 provenen de la lletrina franquista: primer dins la Brigada Político-Criminal, després transició dins la democràtica Policia Nacional sota els assots de la inefable Júlia García Valdecasas per finalment acabar dins l’estructura dels mossos com a brigada d’informació sota les ordres de Saura i del nano dels Hostalets. Tota mena de personatges dels que a vegades -i sota eufemismes- es fan famosos a Intxaurrondo amb el terrorisme d’estat o per haver matat la seva companya i mai no ser jutjats o quan ho han estat han sortit absolts, indultats o condemnats a penes ridícules. Aquesta és la claveguera policial de l’estat espanyol: funcionaris que saben secrets i detalls policíacs i que els fan servir, per exemple, quan se’ls ha de jutjar per havar matat a un jove a l’Hospitalet una nit fora de servei, ostensiblement borratxo -el policia- i amb la pistola de sempre, és clar. Aquests ens vigilen: qui vigila al vigilant?
Continuem amb el teu somriure i el teu no va amb mi: sabem que en el nostre estat de dret hi ha tota una sèrie de garanties que permeten la llibertat i tal i qual. Segurament Artur Mas coincidirà amb aquesta última afirmació, però no sortirà mai dient que ell -i Felip Puig en aquella mateixa conversa però s’entén que tothom- estava essent escoltat per la policia catalana… el 2003: quan encara CiU estava al govern de la Txeneralitat!! A aquest nivell estan els del Grup 6. i nosaltres somrient i pensant que no passa res. Repeteixo: si penses, si hi penses, veuràs que ets una víctima en potència d’aquest gran germà que es desplega sobre nostre en sacrifici de la nostra llibertat.
Un llibre que em permeto de recomanar-vos a totes aquelles que saben que tot i ser moltes vegades decebedor i desencoratjdor, el camí de la veritat és l’únic que veritablement mena a la llibertat.
Títol: Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial (del Cinema Princesa a l’absolució dels Tres de Gràcia. 1996-2006).
Autor: David Fernàndez.
Any i editorial: , primera edició desembre 2oo6. Edit. Virus, Barcelona.